En
la nostra recerca pel Ripollès visitàvem la població de Ribes de Freser i la
seva església sota l’advocació de la Mare de Déu: Santa Maria.
La
vila de Ribes de Freser (912 m./1.864 h. 2005) va néixer a l’empara del castell
dit de Sant Pere, i entorn de l’església parroquial de Santa Maria. Aquesta
població es troba en la confluència de tres rius (el Freser, el Segadell i el
Rigard), i emparada per altes muntanyes, que la protegeixen dels freds
excessius, com la serra del Castell i el Puig Cornador, al nord, Mont-roig a
llevant, els contraforts del Taga, cap a migdia, i les penyes de Sant Antoni o
muntanya d’Ortellfret, a ponent.
A
la consulta etimològica el diccionari Alcover–Moll ens dóna aquesta definició.:
probablement la mateixa del nom propi i llinatge Freser (art. 1). L'ètim
hipotètic llatí *fluviciarium, derivat
de fluvium ‘riu’,
proposat per Montoliu (BDC, x, 30), és mancat de tota probabilitat.
Aquesta
vall havia format part inicialment del comtat i desprès marquesat, de Cerdanya,
sempre dins el bisbat d’Urgell. En temps més moderns formà la sotsvegueria de
Ribes, que comprenia tota la vall, fins a Campelles i Bruguera, llevat de la
vall de Toses.
La
vall és esmentada l’any 904, en un judici de reconeixement de propietats del
monestir de Sant Joan de les Abadesses. També els anys 918, 938 i 981 en
diversos documents de propietats situades “in
valle Petrariense”. un document de l’any 922, coexistí la forma “Petrariense” o “Pretaria” amb la de valle “Ripparum”,
així nominada en una compra de terres feta per l’abadessa Emma de Sant Joan.
El lloc de Ribes o “Ripas” apareix l’any 966 en el testament de Sunifred, comte de Barcelona. Aquest document dóna peu a la possible existència d’una església en aquell moment. L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari és confirma l’ocupació humana de Ribes. El papa Sergi IV fa un reconeixement de propietas a favor del monestir de Ripoll.
El lloc de Ribes passà a la casa comtal de Barcelona al principi del segle XII. Això explica que l’any 1162 el comte Ramon Berenguer IV llegués en el seu testament els llocs de Besalú i de Ribes a la reina Peronella , per tal d’assegurar-li la manutenció quan restés vídua.
L’església
no és documentada fins l’any 1035, que apareix com “Sancta Maria Ripensi”
L’església
parroquial de Santa Maria és centre de
l’arxiprestat de Ribes, és una església moderna que va reemplaçar la que fou
destruïda el 1936. En els anys 1945-1946 fou construïda l’església actual, obra
de l’arquitecte Josep Danés i Torras, el qual aprofità en el nou edifici les
restes de l’anterior, especialment el campanar i els tres absis de l’església romànica.
De
la primitiva església romànica resten els tres absis, molt restaurats, adornats
exteriorment amb arcuacions llombardes i un fris de dents de serra, que
actualment són capelles laterals de la nova església. Tot es troba en bon estat
de conservació.
Al Museu Episcopal de Vic es conserva un fragment del baldaquí romànic procedent de la primitiva església de Ribes, amb un Pantocràtor al centre i amb grups de dos àngels als quatre costats, que és una magnífica mostra de la pintura romànica del segle XII.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada