dilluns, 25 de gener de 2016

SANT FELIU DE ROCABRUNA. CAMPRODON. RIPOLLES.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

En el nostre deambular per les terres de la nostra estimada Catalunya volien visitar novament el poble de Beget. Però abans, vam fer una parada per conèixer el poble de Rocabruna i la seva església sota l’advocació de Sant Feliu.

 
Rocabruna és un bonic poble de les nostres contrades i per satisfacció nostra meravellosament l’església era oberta i van poder veure el seu interior.  

Poble (63 h.2009/972 m alt.) del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars. 

Rocabruna pertany al Ripollès des del 1967. Cal destacar l'existència de la restes del Castell de Rocabruna. El castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m) ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l'entorn (que també formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. Des de la fi del segle XI va pertànyer als Llers; passà als Cervià i als Melany; l’any 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al segle XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar. 

La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll confirma aquesta darrera definició.: compost de roca bruna, ‘roca fosca’.
 
Aquest església, potser, es esmentada al segle X amb el nom de Sant Julià de Pruna, però al llarg del segle IX s’estableix l’advocació i el nom actual. El temple de Rocabruna s'esmenta per primera vegada l'any 1097 en una donació feta per Arnau de Petrio a l'abat i al monestir de Sant Pere de Camprodon, de tots els drets i honors que tenia a Sant Cristòfor de Beget i a Sant Feliu de Rocabruna. Pel 1184 n'era rector Guerau de Fornells i se cita l'any 1279 amb el nom "d'ecclesia parrochialis sancti Felicis de Rochabruna".  
 
Va ser restaurada entre els anys 1469 i 1477 per Pere Des Bach, senyor de Rocabruna, i de nou l'any 1929.  

 
Les visites pastorals dels segles XIV-XIX donen notícies de la riquesa dels altars . Malauradament foren arrasats durant la Guerra Civil (1936-1939). 

Sant Feliu de Rocabruna és un temple romànic del segle XII. Disposa d'una sola nau amb volta apuntada a l'interior i absis semicircular construït amb carreus ben escairats. Està adornat amb una cornisa sostinguda per mènsules damunt la qual hi ha una decoració de dents de serra. La finestra de l'absis, formada per tres arcs en degradació, és de doble biaix. L’absis de l’església de Sant Feliu de Rocabruna és un dels més elegants de la zona Ripollès- Alta Garrotxa.

Pel costat de migdia hi ha la porta i dues finestres de doble esqueixada. Actualment són parcialment cegues, al haver estat convertides en ull de bou.  La porta d'accés al temple presenta un conjunt d'arcs en degradació, llinda i timpà llisos. S'hi accedeix per quatre graons. Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics.
El campanar originari era d'espadanya, damunt la qual s'aixecà l'actual, de torre amb teulat a quatre vessants. Adossada a la part nord hi ha l'escala que mena a les campanes. 

 
Sant Feliu de Rocabruna és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 
I com som humans, a més del bon record de l’església, també ens vam portar una grata satisfacció del dinar que vam fer en el restaurant del petit poble. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada