dimecres, 26 d’octubre de 2016

SANT CUGAT DE GAVADONS. COLLSUSPINA. MOIANÈS.

TERRES DEL MOIANÈS. 

Baixant de Tona per la carretera que porta a Manresa, molt a prop de Collsuspina, trobàvem un cartell que deia Sant Cugat de Gavadons. Aleshores encuriosits com sempre en conèixer nous indrets del nostre país ens hi vam dirigir. És una església de mitjanes dimensions que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels.
 
Gavadons era un antic poble, situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt.. El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897. 

Als 1046 metres d'altitud s'aixeca susdita església envoltada per masos antics com Miravalls, Mas Naulart, Bellver, etc 

Sant Cugat de Gavadons té molts anys d’història: l’any 968 es cita per primera vegada l’església de Sant Cugat “que hi ha darrera de la serra”. A voltes també se li diu de “Coll sa sima”, però l’apel·latiu més constant és el de Gavadons. Prop seu hi ha el naixement del riu Congost. 

S’esmenta que hi va haver una nova consagració l'any 1083, quan era sufragània de Sant Andreu de Tona. 

L’edifici original d’aquesta església preromànica i romànica hauria estat d'una sola nau. Al segle XVI es van afegir dues capelles laterals amb volta gòtica formant creuer. L'alteració més important es va produir durant la primera dècada del segle XIX, amb la construcció de la rectoria i la sagristia, fet que va suposar la desaparició de l'absis, i la transformació del cloquer d'espadanya en un campanar de torre quadrada de gran volum. Tal vegada també podia fer la funció comunidor. L'actual porta d’entrada mira a ponent.


També s’aixecà en aquesta darrera reforma l'altar, d’estil neoclàssic popular, dedicat a sant Pere Màrtir. 

Ha estat restaurada modernament (1974-76). S'hi venera també sant Pere Màrtir (hom hi fa l’aplec el 29 d’abril).

Davant l'actual entrada hi ha dues lloses, una és una lauda sepulcral amb un escut de la família Miravalls, que recorda la relació d'aquest mas amb l'església. Al costat sud de l'església hi ha un cementiri. 

A destacar el seu mirador sobre aquesta part final de la plana de Vic enfilada cap el Moianès. Entre l’edifici eclesial i el mirador l’enigmàtic pedró (gran taula de pedra rodona d’origen i funció incerta amb senyals cardinals marcats i forats que travessen la pedra). 

És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Quan marxàvem em va venir a la memòria el record d’una anterior visita realitzada amb l’Antonio Mora. Records amics Mora! 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada