Baixant de Tona
per la carretera que porta a Manresa, molt a prop de Collsuspina, trobàvem un
cartell que deia Sant Cugat de Gavadons.
Aleshores encuriosits com sempre en conèixer nous indrets del nostre país ens hi vam dirigir. És
una església de mitjanes dimensions que s'aixeca en una elevació prop del turó
de Puig Estels.
Gavadons era un
antic poble, situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m
alt.. El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa
que s’obtingué el 1897.
Als 1046 metres
d'altitud s'aixeca susdita església envoltada per masos antics com Miravalls,
Mas Naulart, Bellver, etc
Sant Cugat de Gavadons
té molts anys d’història: l’any 968 es cita per primera vegada l’església de
Sant Cugat “que hi ha darrera de la serra”. A voltes també se li diu de “Coll
sa sima”, però l’apel·latiu més constant és el de Gavadons. Prop seu hi ha el
naixement del riu Congost.
S’esmenta que hi
va haver una nova consagració l'any 1083, quan era sufragània de Sant Andreu de
Tona.
L’edifici
original d’aquesta església preromànica i romànica hauria estat d'una sola nau.
Al segle XVI es van afegir dues capelles laterals amb volta gòtica formant
creuer. L'alteració més important es va produir durant la primera dècada del
segle XIX, amb la construcció de la rectoria i la sagristia, fet que va suposar
la desaparició de l'absis, i la transformació del cloquer d'espadanya en un
campanar de torre quadrada de gran volum. Tal vegada també podia fer la funció
comunidor. L'actual porta d’entrada mira a ponent.
També s’aixecà en aquesta darrera reforma l'altar, d’estil neoclàssic popular, dedicat a sant Pere Màrtir.
Ha estat
restaurada modernament (1974-76). S'hi venera també sant Pere Màrtir (hom hi fa
l’aplec el 29 d’abril).
Davant l'actual
entrada hi ha dues lloses, una és una lauda sepulcral amb un escut de la
família Miravalls, que recorda la relació d'aquest mas amb l'església. Al
costat sud de l'església hi ha un cementiri.
A destacar el
seu mirador sobre aquesta part
final de la plana de Vic enfilada cap el Moianès. Entre l’edifici eclesial i el
mirador l’enigmàtic pedró
(gran taula de pedra rodona d’origen i funció incerta amb senyals cardinals
marcats i forats que travessen la pedra).
És un edifici que forma part de l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Quan marxàvem em va venir a la memòria el
record d’una anterior visita realitzada amb l’Antonio Mora. Records amics Mora!
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada