dimecres, 12 d’octubre del 2016

SANT VICENÇ D’ESPINELVES. OSONA.

TERRES D’OSONA.  

Baixaven del Montseny de retorn d’un agradable dia, en entrar al poble d’Espinelves  el seu campanar va cridar la nostre atenció. Es destacava contra el cel i ens va enamorar. No vam poder fer altra cosa que parar i anar a veure l’església de Sant Vicenç Una bonica església de  obra romànica que se’ns oferia a la mirada.
 
 
Espinelves és un municipi (190 h.2009) que tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona. El terme, dins la sub-comarca de les Guilleries, és força accidentat. 

El terme d’Espinelves i la seva parròquia són esmentats des del 943 com a part integrant del terme del castell de Sant Llorenç. Des de l’any 1072 el valle de Espinalbes , més tard Espinalbesio , es troba dins la demarcació del castell fins que passà a mans de diferents senyors i aviat a domini predominant del prior de la canònica de Sant Llorenç del Munt, al segle XIV.

 
La seva jurisdicció era exercida pels funcionaris dels Cabrera, creats comtes d’Osona des del 1356. Formà una sola batllia amb Sant Sadurní d’Osormort, almenys fins el 1698, i al segle següent era en mans dels comtes de Solterra. 

El poble d’Espinelves (752 m. alt.) és la centre de la vall, en un petit turó on a la part més encimbellada es troba l’església de Sant Vicenç. 

L’edifici romànic va sofrir diverses reformes, i fou consagrat al febrer del 1186. La restauració ha posat al descobert que no era una església d’una sola nau i absis, amb un pòrtic o atri a migdia, sinó una església amb una nau i absis del segle XI i una segona nau i absis del XII, amb un campanar també del XII.  

 
L’acta de consagració explica la construcció de l'edifici; inicialment es construí la nau major, amb el seu absis i una porta a migdia, i dins el darrer terç del segle XII el diaca Arnau féu construir una nova nau amb absis i el campanar. La nau central era dedicada a sant Vicenç, i la segona a sant Jaume Apòstol. Al segle XVI es construí una capella amb nervacions gòtiques a la banda N, i es connectaren, alhora, les dues naus a través d’un gran arc que suprimí les antigues arcades de comunicació i obligà fins i tot a tallar un arc toral que hi havia al mig de la nau i que s’endevina encara en la volta i els murs un cop netejats. Després se suprimí l’absis de la nau de Sant Jaume amb la construcció d’una capella rodona del Santíssim, que en la restauració ha estat desfeta per a reconstruir l’absis amb tota fidelitat.

L’edifici de Sant Vicenç d’Espinelves té dos absis semicirculars, cada un a l’extrem est de cada nau.
 
L’absis de la nau principal, la primera nau construïda als segles XI-XII, té dues lesenes verticals i arcuacions cegues a la part superior, seguint el model llombard, i una finestra al centre. 

L’absis de la segona nau, la més nova del segle XVII només té l’ornamentació de les arcuacions cegues i la finestra central. 

El campanar és una torre de planta quadrada i consta de tres pisos, s’aixeca a l’extrem oest de la nau principal. 

El primer pis té una finestra a cada mur emmarcada de lesenes cantoneres als costats i, a la part superior, un fris d’arcs cecs (cinc arcs als costats nord i sud, i sis arcs a l’est i oest) amb un fris de dents de serra al damunt. 

El segon pis té una finestra geminada a cada costat sostingudes al centre per una fina columna cilíndrica i capitell trapezoïdal. Les finestres , igual que al primer pis s’emmarquen amb lesenes cantoneres, arcs cecs i frisos de dents de serra. 

El tercer pis té dues grans finestres d’arc de mig punt a cada costat, sense ornamentació. Aquest pis originalment només tenia els quatre pilars que sostenien la teulada, posteriorment es va tancar amb les parets i les finestres actuals. 

El Museu Episcopal de Vic guarda un magnífic antependi romànic procedent d’aquesta església, fet a la fi del segle XII o principi del XIII, una de les obres més importants de l’anomenat Grup o Taller de Vic i que ha fet que el seu anònim autor rebi, en el camp de l’art romànic, el nom de Mestre d’Espinelves. També és conegut com el Frontal de la Mare de Déu i els sis profetes.
 


La Diputació Provincial de Girona entre l’any 1965-1977 va realitzar una restauració en què es construí de nou l’absidiola i condicionà part de l'arquitectura del temple. Així, avui es pot contemplar una obra perfecta i ben restaurada, a la qual dóna un especial relleu el campanar 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada