Baixaven del
Montseny de retorn d’un agradable dia, en entrar al poble d’Espinelves el seu campanar va cridar la nostre atenció.
Es destacava contra el cel i ens va enamorar. No vam poder fer altra cosa que
parar i anar a veure l’església de Sant Vicenç Una bonica església de obra romànica que se’ns oferia a la mirada.
Espinelves és un
municipi (190 h.2009) que tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit
administrativament a la província de Girona. El terme, dins la sub-comarca de
les Guilleries, és força accidentat.
El terme
d’Espinelves i la seva parròquia són esmentats des del 943 com a part integrant
del terme del castell de Sant Llorenç. Des de l’any 1072 el valle de
Espinalbes , més tard Espinalbesio , es troba dins la demarcació del
castell fins que passà a mans de diferents senyors i aviat a domini predominant
del prior de la canònica de Sant Llorenç del Munt, al segle XIV.
El poble
d’Espinelves (752 m. alt.) és la centre de la vall, en un petit turó on a la
part més encimbellada es troba l’església de Sant Vicenç.
L’edifici romànic va sofrir diverses reformes, i fou consagrat al febrer del 1186. La restauració ha posat al descobert que no era una església d’una sola nau i absis, amb un pòrtic o atri a migdia, sinó una església amb una nau i absis del segle XI i una segona nau i absis del XII, amb un campanar també del XII.
L’acta de
consagració explica la construcció de l'edifici; inicialment es construí la nau major,
amb el seu absis i una porta a migdia, i dins el darrer terç del segle XII el
diaca Arnau féu construir una nova nau amb absis i el campanar. La nau central
era dedicada a sant Vicenç, i la segona a sant Jaume Apòstol. Al segle XVI es
construí una capella amb nervacions gòtiques a la banda N, i es connectaren,
alhora, les dues naus a través d’un gran arc que suprimí les antigues arcades
de comunicació i obligà fins i tot a tallar un arc toral que hi havia al mig de
la nau i que s’endevina encara en la volta i els murs un cop netejats. Després
se suprimí l’absis de la nau de Sant Jaume amb la construcció d’una capella
rodona del Santíssim, que en la restauració ha estat desfeta per a reconstruir
l’absis amb tota fidelitat.
L’edifici de
Sant Vicenç d’Espinelves té dos absis semicirculars, cada un a l’extrem est de
cada nau.
L’absis de la
segona nau, la més nova del segle XVII només té l’ornamentació de les
arcuacions cegues i la finestra central.
El campanar és
una torre de planta quadrada i consta de tres pisos, s’aixeca a l’extrem oest
de la nau principal.
El primer pis té
una finestra a cada mur emmarcada de lesenes cantoneres als costats i, a la
part superior, un fris d’arcs cecs (cinc arcs als costats nord i sud, i sis
arcs a l’est i oest) amb un fris de dents de serra al damunt.
El segon pis té
una finestra geminada a cada costat sostingudes al centre per una fina columna
cilíndrica i capitell trapezoïdal. Les finestres , igual que al primer pis
s’emmarquen amb lesenes cantoneres, arcs cecs i frisos de dents de serra.
El tercer pis té
dues grans finestres d’arc de mig punt a cada costat, sense ornamentació.
Aquest pis originalment només tenia els quatre pilars que sostenien la teulada,
posteriorment es va tancar amb les parets i les finestres actuals.
El Museu
Episcopal de Vic guarda un magnífic antependi romànic procedent d’aquesta
església, fet a la fi del segle XII o principi del XIII, una de les obres més
importants de l’anomenat Grup o Taller de Vic i que ha fet que el seu anònim
autor rebi, en el camp de l’art romànic, el nom de Mestre d’Espinelves. També
és conegut com el Frontal de la Mare de Déu i els sis profetes.
La Diputació
Provincial de Girona entre l’any 1965-1977 va realitzar una restauració en què
es construí de nou l’absidiola i condicionà part de l'arquitectura del temple.
Així, avui es pot contemplar una obra perfecta i ben restaurada, a la qual dóna
un especial relleu el campanar
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada