En un matí sense
rumb vam aproximar-nos al Parc Natural del Montseny i vam visitar el poble del
Brull. Va cridar-nos l’atenció la seva església sota l’advocació de Sant Martí
per seu to vermellós propi de la pedra roja de la contrada.
En 1265 el vescomte Ramon de Cardona va
vendre la baronia del Brull al bisbat de Vic.
A banda de l'altar de St. Martí, també s'hi
retia culte a Sant Miquel i a Sant Joan. Al 1357 també s'hi documenta l'altar
de Santa Maria.
L’església de
Sant Martí del Brull és un edifici d’origen romànic del segle XI, d’una sola
nau i coberta per volta de canó amb llunetes. Aquesta volta de canó sembla va construïda
amb posterioritat i reforçada amb arcs torals.
Està capçada per
un absis semicircular, que originàriament devia ser una capçalera
trevolada. Al 1588, les dues absidioles laterals van ser substituïdes per dues
capelles quadrades. L'absis central està decorat amb finestres cegues en sèries
de tres, amb arcuacions i bandes llombardes.
El campanar i la
porta de ponent són del segle XVIII, època en la qual es va realitzar una nova
reforma de l'edifici. Les lesenes situades a la façana principal, on trobem el
portal, van ser retallades per poder-hi obrir un òcul, al mateix temps que les
van allargar fins a la motllura que corona la façana. La porta primitiva encara
es conserva situada al sud, però aparedada, al lloc on més tard es va construir
un atri del qual en queden dos pilars amb els seus arcs.
L’interior de
l’absis està decorat amb cinc nínxols o fornícules semicirculars separades per
mitges columnes. Aquest espai estava decorat antigament amb pintures al fresc
d’època romànica del segle XII, descobertes el 1909 per mossèn Josep Gudiol i
traslladades el 1935 al Museu Episcopal de Vic. La temàtica d'aquestes pintures
són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pels tetramorf.
Sant Martí del
Brull està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada