divendres, 7 d’octubre de 2016

SANT MARTÍ D’EL BRULL. OSONA.

TERRES D’OSONA. 

En un matí sense rumb vam aproximar-nos al Parc Natural del Montseny i vam visitar el poble del Brull. Va cridar-nos l’atenció la seva església sota l’advocació de Sant Martí per seu to vermellós propi de la pedra roja de la contrada.

 
El terme d’El Brull va ser possessió dels vescomtes d'Osona-Cardona. Segurament ja havia una església, potser al castell, que apareix documentada l'any 1018. A mitjan segle XI es va construir un nou temple; va ser consagrat pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny, després de l'any 1057. Sant Martí del Brull sempre ha estat l'església parroquial del lloc.

 
L’any 1062 va ser dotada amb delmes del vescomte Ramon Floc I i la seva muller Ermesenda. 

En 1265 el vescomte Ramon de Cardona va vendre la baronia del Brull al bisbat de Vic. 

A banda de l'altar de St. Martí, també s'hi retia culte a Sant Miquel i a Sant Joan. Al 1357 també s'hi documenta l'altar de Santa Maria.

L’església de Sant Martí del Brull és un edifici d’origen romànic del segle XI, d’una sola nau i coberta per volta de canó amb llunetes. Aquesta volta de canó sembla va construïda amb posterioritat i reforçada amb arcs torals.  

Està capçada per un absis semicircular,  que originàriament devia ser una capçalera trevolada. Al 1588, les dues absidioles laterals van ser substituïdes per dues capelles quadrades. L'absis central està decorat amb finestres cegues en sèries de tres, amb arcuacions i bandes llombardes. 

El campanar i la porta de ponent són del segle XVIII, època en la qual es va realitzar una nova reforma de l'edifici. Les lesenes situades a la façana principal, on trobem el portal, van ser retallades per poder-hi obrir un òcul, al mateix temps que les van allargar fins a la motllura que corona la façana. La porta primitiva encara es conserva situada al sud, però aparedada, al lloc on més tard es va construir un atri del qual en queden dos pilars amb els seus arcs.  

L’interior de l’absis està decorat amb cinc nínxols o fornícules semicirculars separades per mitges columnes. Aquest espai estava decorat antigament amb pintures al fresc d’època romànica del segle XII, descobertes el 1909 per mossèn Josep Gudiol i traslladades el 1935 al Museu Episcopal de Vic. La temàtica d'aquestes pintures són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pels tetramorf.

 
Sant Martí del Brull està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada