divendres, 14 d’octubre de 2016

SANT JAUME DE VILADROVER. EL BRULL. OSONA.

TERRES D’OSONA. 

Visitàvem el grup de cases disseminades de Viladrover (83 h.2009). Pertany al municipi d'El Brull, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà.

 
Abans que es construí el temple ja es coneixia el llogaret d’Adrover. Surt esmentat en un document de l’any 929, fent referència a aquest antic i mil·lenari veïnat. 

A la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens fa aquesta definició.: de villa Adroarii, ‘vila d'Adroer’ (nom propi d'origen germànic).

 Però no serà fins l’any 1029 quan es tenen notícies del primer temple. Essen segurament una església particular vinculada als senyors d’Aiguafreda. És anomenada popularment com a Sant Jaume dels Bastons, pel mas dels Bastons que té prop seu. 

L’any 1172 passa definitivament a ser sufragània de l’església parroquial de Sant Martí d’El Brull. 

L’església actual s’erigí al llargs del segle XII. Es tracta d'un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó amb llunetes i arcs torals, capçada per un absis semicircular amb decoració d'arcuacions sota fris de dents de serra de construït a principis del segle XX.  

Al costat de tramuntana s'hi afegí el cos de la sagristia. Conserva la porta original al mur de migdia, d'arc de mig punt amb dovelles bicolors, tot hi que ha estat cegada. En aquesta porta encara es podem contemplar les dovelles i l’arquivolta. Juntament amb la finestra són un exemplar de l’ús de l’arc de mig punt.
 

L'accés actual es troba a la façana de ponent on hi ha una porta rectangular sota un frontó semicircular del segle XVII i una finestra en forma de creu.  

Però si un element destaca damunt dels altres és el magnífic campanar romànic. Campanar de torre de planta lleugerament romboïdal de tres pisos d'alçada, que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Malgrat les modificacions d'època barroca, conserva algunes de les finestres romàniques geminades amb columna i capitell amb mènsules  i la decoració d'arcuacions sota el fris de dents de serra de tipus llombard. 

El campanar és el testimoni del pas del temps, ja que en les seves parets i pedres es veuen les senyals de les obres i reformes que s’han fet al llarg del segles. 

Entre el 1916 i el 1920 es va allargar la nau per llevant i es va construir un absis neoromànic d’una gran perfecció que molts creuen que és una peça original o d’època romànica. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada