Quan arribàvem a
Vic el cel era grisos i la boira cobria tota la Plana. Aleshores vam haver de
canviar les idees preconcebudes i escorçar el viatge al màxim. Com el indret
més proper era el poble de Malla, i havíem divisat la seva església en
diferents ocasions vam decidir pujar a visitar-la. Com és pot apreciar les
boirines ens acompanyaren tota l’estona.
Malla és un
municipi (255h. 2009) que es troba dins les terres de la plana de Vic. El fet
que Malla sigui un municipi planer fa que no hi destaquin gaire les formes de
relleu. Malgrat tot, cal mencionar el puig del Clascar (644 m), sota el qual
s’alça la caseria de Malla (580 m.) i el temple sota l’advocació de Sant
Vicenç.
Surt esmentada com
església parroquial l'any 1052 i anys més tard rep una donació important per la
seva reconstrucció, aproximadament l’any 1078. El bisbe de Vic, Ramon Xetmar, va
consagrar un altar dedicat a Santa Maria el 1191.
Al segle XIV va
ser transformada, obrint als murs laterals unes capelles dedicades a sant Pere,
sant Feliu i sant Joan. A principis del segle XX es va canviar l'orientació de
l'església, col·locant una porta en el lloc que es trobava l'absis principal.
Finalment, en una restauració feta per la Diputació de Barcelona en els anys
1983-1984, es va intentar recuperar l'antic aspecte que tenia abans del canvi
de l'orientació.
L'església
romànica té planta basilical amb tres naus paral·leles sense transsepte. Estan
cobertes amb voltes de canó la central i la meridional, mentre que la del nord
té en el seu primer tram una volta d'aresta. Les naus tenen en la seva
capçalera tres absis semicirculars, el central reconstruït en 1983. L'absidiola
de migdia té tres finestres de doble esqueixada, mentre que la de tramuntana
només en té una.
El campanar és
de torre, de planta quadrangular i amb quatre pisos. Al tercer pis té finestres
de mig punt i al quart són geminades. Està decorat amb dents de serra i
arcuacions cegues a la seva part superior. La coberta piramidal de rajola
vidriada verda data del segle XVIII.
L'antiga porta actualment
conservada al Museu Episcopal de Vic és de dues arquivoltes, sostingudes per
quatre columnes i decorada amb relleus esculpits de motius vegetals
entrellaçats amb ocells picotejant les fulles. Juntament amb els capitells de
les columnes, també llaurats, és atribuïda al taller de Vic-Ripoll.
Al Museu
Episcopal de Vic a més de l’antiga porta, es conserva també dos fragments de
pintura mural, un que representa la figura de Crist en Majestat inscrita en
l’ametlla mística i que devia decorar la conca absidal de la nau de migjorn i
un segon de decoració força fragmentada que devia decorar el sector més pròxim
a l’absis central. A més, també es conserva un suport d'ara d'altar, trobat
durant l'última restauració.
Finalment, cal
destacar el Museu de Malla, situat al costat de l’església parroquial, on
exposen objectes litúrgics, objectes de ceràmica i notables restes
arqueològiques. Entre les peces més interessants trobem un monument funerari
ibèric que data dels segles IV-III aC.
L’església de
Sant Martí de Malla està catalogada com a Bé Inventariat.
La restauració
de l’absis central feta amb formigó ens va sobtar per la forta empremta visual.
A més, tot l’entorn exterior també pateix del color gris del ciment.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada