divendres, 21 d’octubre de 2016

SANTA MARIA DEL BARRI. TONA. OSONA.

TERRES D’OSONA.

Va ser el dia que vam visitar Malla. El dia emboirat i grisos no convidava a veure la peça de folklore ancestral que es representava a les muralles ibèriques d’El Brull. Per tant havent perdut el pla original van voltar sense rumb determinat i vam visitar Tona. Per cert, en aquesta població hi ha més d’un monuments que ens obligaran a tornar i així conèixer-los. 

L’església i els seus entorn estan summament cuidats. A més una senyora molt amable ens va permetre entrar i fer les fotografies pertinents per la nostra crònica. 

L’augment de la població, ocasionat per l’estabilització del país als segles X i XI i per les possibilitats agrícoles del seu sòl pla i fèrtil, fou la causa de la construcció de l’església de Santa Maria del Barri, al vessant de migdia del puig del Castell, ja abans de l’any 1011.

Van ser els seus fundadors Miró Gotmar i la seva muller Eicolina, que van reconstruir-la en l'any 1073, sobre una altra documentada en l'any 1011. 

Per les destrosses sofertes durant els terratrèmols de 1425, es va haver de restaurar, sent els seus patrons els senyors de Barri o Desbarri, que més tard van cedir els seus drets de propietat al mas Planell, els quals els van conservar fins al segle XVIII. 

La restauració més singular es va dur a terme entre els anys 1570 i 1579, amb estil gòtic. 

Entre 1723 i el 1814 va servir d'església parroquial i va canviar el nom per Sant Andreu de Tona, com a substituta de la de Sant Andreu del Castell de Tona. 

De la estructura original romànica només resta l’absis semicircular i el campanar de quatre pisos. 

Al segle XII, originalment tenia una sola nau, però en les reconstruccions posteriors es va ampliar a tres naus, sostingudes per pilars i arcs gòtics amb claus de volta esculpides. 

Té un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. En la part exterior sense ornamentació, es pot observar en un contrafort de l'absis un relleu representant la figura d'un quadrúpede.

El campanar és de planta quadrada de quatre pisos, amb finestres dobles separades per una columneta amb capitell en el primer pis i amb finestres d'arc de mig punt en la resta. 

Aquesta església també es coneguda des del l’any 1904 com a Santuari de Lurdes o Lurda. Està catalogada com a Bé Inventariat. 

La seva última restauració va ser el 1992 realitzada per la Generalitat de Catalunya.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada