divendres, 28 d’octubre de 2016

SANT ESTEVE DE CASTILLÓ DE TOR. PONT DE SUERT. ALTA RIBAGORÇA.

PETJADES PER ALTA RIBAGORÇA.  

En la nostra visita a la Vall de Boí volen explorar els diferents pobles i les seves esglésies visitàvem el poble de Castilló de Tor com diu el cartell indicador. 

He trobat altres dades amb el nom de Castelló de Tor però suposo que la de l’indicador és la més correcta. A la part superior del poble hi ha les restes del castell que dóna nom al lloc.

Castilló de Tor és un poble (9h. 2009) a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí. Formà part del terme de Llesp fins a llur incorporació al Pont de Suert el 1968. És el poble d'entrada a la vall de la Noguera de Tor, més endavant denominada Vall de Boí. 

L'origen del poble és, sens dubte, el Castell de Castilló de Tor, nom que es dóna actualment, amb una forma realment redundant, que en temps pretèrits devia ser més simple. 

El castell és citat ja l'any 1018. Fou venut el 1040 per Ramon IV de Pallars Jussà a Ramir I d'Aragó, i el fill d'aquest darrer, Sanç Ramires, el donà el 1085 a Roda. Per aquest motiu a la llarga va passar a la jurisdicció  de Lleida, que en va mantenir la senyoria fins a mitjan segle XIX. 

El 1381 Castilló de Tor tenia 4 focs (una vintena de persones). En el Fogatge del 1553 hi consten 10 focs[1] (unes 50), i el 1787 n'hi 42.  

Castilló de Tor va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins al 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

 Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... del 1845 descriu Castelló de Tor dient que és en el vessant sud-est d'un turó, a la riba dreta del riu Flum de Tor; deia que estava perfectament ventilat, i que té un clima fred, que produeix calenturas pútridas i inflors a causa dels aires humits i freds que hi regnen tothora. El poble, segons ell, estava format per set unides a l'església, en part a la plana, i en part a la costa del turó.  

Al llarg de la història, aquest poble havia estat pràcticament sempre el més poblat del terme de Llesp. El 1960 tenia encara 175 habitants, que deu anys després, el 1970, ja havien baixat a 46. El 1981 eren 21, les persones que romanien residint a Castilló de Tor. 

L’església  parroquial de Sant Esteve depèn de la de Llesp.  En la nostra visita no vam poder arribar a l’edifici al ser tancat amb murs de pedra i de filferro. Els voltants del temple era tot cobert d’herbes i matolls no vam poder fotografiar res més que el campanar.  

L’església és una construcció d'una sola nau i coberta de dues vessants, amb teula àrab. Al tester anterior la porta d'accés és una arcada senzilla de mig punt. Hi ha un petit rosetó a sobre de l'eix de la porta.  

El campanar, adossat a un mur lateral, és de base quadrada i està aixamfranat a la part superior, on hi ha quatre obertures de mig punt per les campanes. La coberta del campanar és piramidal i de llosa de pissarra del país. Va esser ampliat en alçada i les antigues obertures foren tapiades.  

L'edifici, fet amb carreus de pedra vista, rep les influències romàniques de la Vall de Boi. 

Certes dades ens assabenten de l’existència d’un retaule de Sant Esteve (1745), procedent de Castilló de Tor, exposat al "Museu d'Art Sacre de la Ribagorça", situat a l'antiga església parroquial del Pont de Suert. Aprofitant les facilitats d’internet acompanyem fotografia 

Sant Esteve de Castilló de Tor és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada