La petita ermita del Roser és un
edifici de l’època del gòtic tardà amb estil neoclàssic que inclou elements
romànics del primer edifici.
El culte a la Mare de Déu del Roser,
aparegut els segles XIV i XV, s'intensificà el segle XVI, especialment arran de
la victòria obtinguda a la batalla de Lepant (1571), que hom atribuí a la
intercessió de la Mare de Déu.
La capella del Roser de Vilagrassa,
segons la data (1561) que consta en una clau de volta de la nau, es devia
construir abans de la batalla de Lepant, quan el culte del Roser ja estava
força estès.
A Vilagrassa, sembla que fou el
rector Jaume Boleda i el seu germà els fundadors d'uns llegats per al
sosteniment, conservació i culte de la capella. Hi van col·laborar també els
paers de la vila i tot el poble. Una comissió presidida pel paer i el rector
administrava el capital.
L’ermita del Roser és un edifici
d'una nau de tres crugies coberta per tres trams de volta de creueria. El
presbiteri és quadrangular. En una clau de volta, hi consta la data 1561,
possiblement la d'acabament de la nau, feta encara en estil gòtic.
La porta d'entrada, renaixentista,
als peus de l'ermita, és d'arc de mig punt flanquejat per sengles columnes
acanalades sobre basament, que sostenen un arquitrau, sobre el qual s'obre una
finestra (inicialment devia ser una fornícula) amb una columneta a cada banda,
en què recolza un petit arquitrau amb un frontó triangular. A cada banda hi ha
una doble voluta, que ens fa datar aquesta portada el segle XVII. Damunt del
petit frontó hi ha l'escut de la família a què s'atribueix la fundació de
l'ermita.
El segle XVIII, hom va construir el
porxo que precedeix l'accés a l'ermita. Aquest porxo és obert per un gran arc
de mig punt en cada un dels seus tres costats exteriors. A la dovella de l'arc
frontal es llegeix la data 1775.
Cal observar la teulada feta amb
lloses de pedra i el petit campanar d’espadanya que permet tocar les campanes
des de l’interior de la nau central.
A l’ermita del Roser es conserva una
mare de Déu d’alabastre policromat, gòtica (possiblement del segle XIV), que es
va trobar en una tomba del presbiteri de la parròquia de Vilagrassa.
Mare de
Déu del Roser de Vilagrassa és
un església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada