POC A POC PER LA NOGUERA
Pallerols és un
poble (27 h. 2009) de poblament disseminat, situat al sector nord-est del terme
de la Baronia de Rialb, als vessants oest de la muntanya de Sant Marc.
Sant
Esteve de Pallerols de Rialb és
una església medieval catalana neoclàssica però d'origen romànic.
Juntament amb l'església s'hi troba l'antiga escola i la rectoria, que
actualment es troba en fase de rehabilitació per tal de convertir-se en un punt
de trobada pel peregrins del camí de Pallerols a Andorra.
Hi ha notícies del lloc des
del segle IX, per l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell;
pel document subseqüent, que era el capbreu de la mateixa església catedral.
L'acta posa aquesta parròquia entre altres; en aquests i d'altres documents
successius de l'església d'Urgell s'hi troba la parròquia de Pallerols,
com una de les parròquies del Rialb, si bé deslligada de les altres
d'aquest municipi.
El titular de Sant Esteve es troba
en altres esglésies d'aquesta contrada des dels primers anys del segle
XI i d'aquest temps havia de ser el de la parròquia de Pallerols; segons
un document de Gualter anterior a
l'any 1100 aquesta església tenia el titular de sant Esteve.
Encara que sempre ha constat com
del comtat i de l'església d'Urgell, en un document
de 1033 es dóna a entendre que el jutge Miró
de Bellera s'havia apoderat del monestir de Santa
Grata (Pallars Jussà) i de les seves pertinences, entre les quals hi
figura Pallerols; en aquesta data ho recupera el bisbe d'Urgell, Ermengol;
segons el context es refereix a aquesta església. La dècima beneficial
de 1279 i altres posteriors indiquen que aquesta parròquia no depenia
de cap monestir i està comptabilitzada dins els llistat de l'església d'Urgell.
L'edifici actual és una
construcció neoclàssica, si bé originalment era una església romànica;
el fet és que va patir una profunda modificació el 1793. La seva façana
principal es troba de cara a migdia, amb l'altar al nord; en posició
transversal es veuen les construccions anteriors, una part a llevant, que són
els absis i altra a ponent, que és un fragment del frontis. Aquestes restes
conformen unes mides de 15 metres per 16 de frontis. S'hi observa un tipus
d'edificació que segueix unes característiques semblants amb Santa Maria
de Palau, amb Sant Cristòfol de Salinoves, amb la rústica de Sant Girvés
de la Torre, i que en temps posterior i en un estil més evolucionat s'ha
vist a Gualter.
El tret comú és l'amplada, les cobertes,
més alta la del mig, els tres absis i la façana i portalada a ponent, fora de
Sant Girvés. Per l'amplada, aquestes edificacions donen la impressió de poca
alçada; aquest tipus d'esglésies d'eixamplen i l'alçada no creix en la mateixa
proporció. Tampoc tenen campanar primitiu en forma de torre; sobre la
façana s'hi alça l'espadanya. El campanar de Pallerols és posterior.
En el mur lateral de ponent s'hi veu
un pany de paret de parament de filades de blocs força regular picat a cops de
maceta; a la part superior hi ha una finestra de dues esqueixades i de dovelles petites;
més avall en posició simètrica hi ha dues finestres geminades que estan
tapiades. Es conserva l'absis que correspon a aquesta façana; el cercle
està desviat a nord, amb la finestra de dues esqueixades, encara més
descentrada. A l'absis central, també una mica desviat a nord, es troben dues
finestres del mateix estil, l'una de direcció a sud-est i l'altra quelcom al
nord-oest. En l'època posterior aquest absis fou realçat o sobreaixecat.
S'observen els absis en l'interior;
el petit serveix de sagristia, i per tant, està parcialment tapat per l'envà;
l'altre és una capella lateral. Tanmateix, pel que fa a l'antiguitat
d'aquesta parròquia, és possible que les restes romàniques que s'hi veuen no
siguin les primitives i que probablement hi hagué una església anterior. En un
inici devia ser d'una nau amb creuer, absis i dues absidioles, de les
quals en resta una. Al cim del turonet adjacent a Sant Esteve s'hi troba el
basament d'una antiga casa forta o castell d'origen també romànic.
Sant Esteve de Pallerols forma part
de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada