dissabte, 9 de febrer de 2019

MONESTIR DE SANTA MARIA DE GUALTER. BARONIA DE RIALB. NOGUERA

POC A POC PER LA NOGUERA

L'antic monestir de Santa Maria de Gualter és situat a la riba dreta del Segre,  en un indret que fou ocupat pel comte Guifré el Pelós abans del 890 i cedit al monestir de Ripoll perquè hi establís un priorat benedictí. El 1079 el comte Ermengol IV d'Urgell repetí la donació del lloc, amb la primera l’església de Santa Maria ja arruïnada,  al monestir de Ripoll, amb la condició que hi establís definitivament el priorat. El mateix comte, per ajudar l'establiment del nou monestir, va cedir a l'abat de Ripoll la meitat de les primícies dels pobles que havia acabat de conquerir als àrabs i dels que guanyés en endavant dins el pla de Mascançà, a partir de la serra d'Almenar.


L’any 1118, amb la constitució d'una confraria de clergues i laics per a dur a terme les obres, la primitiva esglesiola existent fou substituïda per una altra, que fou consagrada el 1207. El monestir, que no va passar mai de ser un simple priorat, fou afavorit pels comtes d'Urgell, en especial Ermengol VIII, que ajudaren a reunir-hi un bon patrimoni. Malgrat tot, mai no va passar de ser un petit priorat, que comptava només amb un prior, quatre monjos i alguns preveres beneficiats.


La vida monàstica va decaure molt al segle XV i el papa Climent VIII  va suprimir el cenobi totalment el 1593 a fi de dotar amb les seves rendes el capítol de Solsona. En endavant fou una simple església parroquial.  El conjunt monàstic entrà aleshores en un estat d'abandó progressiu.

El conjunt monàstic es va anar deteriorant progressivament. Durant la Guerra Civil  (1936-1939) va servir de polvorí, l’esclat de la munició el va destruir.


Santa Maria de Gualter és un conjunt format per una església monàstica de planta basilical i un recinte claustral. Encara es poden veure els murs perimetrals de l’església. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.


A l'absis central, sense les arcuacions llombardes del primer romànic, hi havia tres finestrals, amb l'arc de mig punt i petites dovelles, amb columneta a cada banda de l'arcada inferior, feta de dovelles que s'endinsen en forma d'embut. Als altres absis una finestra al centre donen llum i ornamenten el mur; són de dues esqueixades i de petites dovelles que s'endinsen en forma cònica. Una cornisa a l'arrencament de la corba de l'absis és sostinguda i ornamentada amb petites cartel·les.


El cimbori era de quatre cares i quatre xamfrans; hi havia sobre els arcs torals de la llanterna unes finestres. A la mateixa alçada de la cornisa de l'absis, a tot el llarg dels murs de la nau central, continuava una cornisa sense les cartel·les. L'arc preabsidial era sostingut per columnes bessones i capitells florejats, ara força destruïts o perduts. Recentment, s'ha retrobat una de les impostes, decorada amb entrellaçats. En les voltes laterals s'hi conserven dos arcs torals a cada banda; tota la volta de migdia és més estreta que la de nord. Les voltes estan sostingudes per tres parells de grossos pilars, amb planta de creu grega, sobreposada a un quadrat. Junt a la porta d'entrada i entre el mur de frontis i els dos primers pilars s'hi conserva una volta de bona pedra i apuntada, que podia ser del cor.


Exteriorment, les parets de les naus i de l'absis són totalment llises i construïdes a base de grans carreus de pedra, on només destaquen les obertures de les petites finestres.


Algunes portalades i trossos del mur pertanyen a les construccions primeres o anteriors a l'església actual. De les altres galeries del claustre només en queden els murs del fons, els forats o suports de la coberta i part del fonament del mur on descansaven les arcades.



L'església tal com es manté actualment conserva quasi tot el mur de migdia, que toca al claustre i uns metres d'alçada del restant; són dempeus un arc toral de la nau central i els quatre que sostenien el cimbori al creuer; de l'absis central en falta la meitat i el mur que resta està esquerdat. Quan explotà el polvorí durant la guerra, tant el mur frontal de la façana com el del nord i l'absis central en varen quedar força perjudicats.



Del claustre original, d’estil romànic, només es conserva la galeria sud; es una estructura del segle XII amb coberta de fusta i amb uns arcs de mig punt, sostinguts per unes curtes columnes rematades per uns capitells esculpits amb temes vegetals. Altra resta d'aquest temps pot ser una portalada i mur de la banda sud del pati destinat a ser el claustre. 

De la façana se'n veuen unes tres metres d'alçada i l'obertura de la portalada, que té uns dos metres de llum. Segons fotografies anteriors a la guerra, la portalada consistia en un arc de mig punt amb dovelles de tipus mitjà; al davant una columna per banda sostenia l’arcàdia de corbes circulars; més endavant i de més diàmetre altra arcada de dovelles més grans, que en conjunt feien una arquivolta. A la mateixa façana hi havia un finestral de doble esqueixada i una altra a cada banda enfront de cada nau lateral; tenia una espadanya de dos ulls al cim.


En el mur de migdia, a una alçada d'uns sis metres i distribuïdes simètricament, hi ha tres finestres de doble esqueixada; té dues cornises paral·leles sota el ràfec, separades per un espai d'un metre a tota la llargada de la paret que està a la vista. A l'indret de la nau del creuer s'hi conserva una portalada d'uns tres metres d'alçada, arc de mig punt i dovelles petites, que junt amb un tros de mur i una finestra tapiada, prop de l'absis, semblen d'una construcció anterior. Al mateix mur, més a prop del frontis, hi ha una obertura cega amb arcosoli apuntat i motllura a l'entorn, de cavets i cordons, sobre impostes de tall semicircular.


Hi hagué una ossera sobre mènsules, segons les fotografies anteriors; hi havia l'emblema de l'ala; amb aquest gravat i un altre esborrat, a l'interior de la nau central hi ha una ossera. Hi ha dues osseres més al Museu Diocesà de la catedral d'Urgell, a la Seu d'Urgell.


Sembla que l'estructura de la residència del monestir ha estat la mateixa des del començament; l'església orientada amb l'altar major cap a llevant al costat del migdia hi ha el convent amb el claustre al mig. Durant la segona meitat del segle XI hi hauria alguna obra en curs, com ho dóna a comprendre la promoció de la confraria que havia d'ajudar les construccions que es portaven a cap.


L’interior de l’església albergava el retaule gòtic (cap a 1385) de Sant Esteve de Gualter, obra de Jaume Serra, actualment en el Museu Nacional d’Art de Catalunya.  El retaule és un conjunt pictòric realitzat amb la tècnica del tremp sobre fusta i estructurat en tres carrers.  Manquen la predel·la i el guardapols. 

 
Actualment, el Patronat d’Amics i Protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter, amb l’ajut institucional de l’Ajuntament de la Baronia de Rialb, té cura de la rehabilitació del conjunt monàstic. Els treballs de restauració i reforçament de l’estructura deixa veure encara la grandesa i la bellesa de la gran església. En resten els murs i els arcs torals de la volta, ruïnes del claustre i d’altres dependències.


Les  dependències annexes del claustre, restaurat  l’any 1986, s’han adaptat com a seu de l’ajuntament i de l’oficina de turisme.


El monestir o priorat de Santa Maria de Gualter és un edifici declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada