Conques és una vila (101 h. 2009/635
msnm.) situada al peu del mont de
Conques (697 m alt.), a la dreta del riu de Gavet (anomenat
també riu de Conques).
Fou municipi independent fins el
1970, data en què s’incorporà al nou municipi d’Isona i Conca Dellà. L’antic
terme comprenia, a més, el lloc de Castelltallat, el santuari de les les
Esplugues i l’hostal de Jaumet de l’Oba.
El castell de Conques, arruïnat, és esmentat ja el 1055. Fou dels
comtes de Barcelona (s. XI) i dels d’Urgell; passà a la jurisdicció dels barons
d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa
Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial
el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624.
Sant Miquel de Conques fins a les darreries
del segle XVI tingué només categoria de sufragània, atès que
la parroquial era la de Sant Sadurní, situada al castell.
Entre 1582 i 1592 es produí el canvi de sufragània a
parroquial.
En la Guerra Civil de 1936-39 hi
hagué el front des del març de 1938 fins al gener del 1939; la població restà
molt afectada. L’església quedà en part destruïda, a més de ser destruïts part
dels seus elements ornamentals per les sacsejades d'aquell moment.
Sant Miquel de Conques és un temple
romànic molt alterat sobretot en època barroca. Era d'una sola nau, amb absis
semicircular a llevant, tot fet amb aparell del segle XII: carreus
grossos, ben tallats, sense cap altra ornamentació que la motllura que forma el
ràfec damunt del qual hi hagué, en un primer moment, la teulada.
La part baixa de la façana sud de
l'església presenta algunes diferències amb la resta de la construcció
romànica. Es deu tractar, segurament, del que queda de la primera església
romànica, també del segle XII, que degué ser engrandida pel creixement de
la població de Conques. També s'hi veuen dues portes paredades, una de les
quals devia correspondre a la principal de la primera església.
La porta principal és a la façana de
ponent, com se sol trobar en obres del romànic tardà. Està feta amb un arc de
mig punt, que arrenca d'una motllura semblant a la que es veu a l'absis. Al
capdamunt de la façana es poden veure les traces d'un campanar d'espadanya, que
es va menjar el sobrealçat de la nau. Entre l'espadanya i la porta, també es
pot veure una finestra romànica, molt transformada.
En època barroca es va engrandir la
nau, sobrealçant-la i donant-li l'aspecte actual. També s'hi construí, a
l'angle sud-est, la capella del Sant Crist, finament i rica ornamentada dins
del moviment barroc, tot i que fou malmesa durant la Guerra Civil,
conserva gran part de les seves pintures murals originals.
A l'època romànica pertany
també la Mare de Déu de les Esplugues, una talla romànica de fusta policromada datada
a principis de segle XII. Aquesta imatge va ser custodiada en cases particulars
des del 1978, restaurada el 1999, fins
al febrer de 2016. Aleshores va ser dipositada a l'església parroquial després
d’adequar un espai en una capella lateral.
A la gòtica, en canvi, es devia la
figura del sant Crist, originària segons la tradició del poble de Covet, i
coneguda a la comarca per la demanda dels favors de la pluja. Fou cremat durant
la Guerra Civil. Actualment se'n venera una còpia a l'altar que porta el seu
nom.
Sant
Miquel de Conques és
una església inclosa en l’ Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada