Bóixols és un poble (45 h.2009/1160 msnm.) situat a la dreta del riu de Puials, al límit amb
l’Alt Urgell.
El lloc de
Bóixols apareix documentat per primera vegada l'any 997, quan el comte Ermengol
va fer donació de la vila de Sallent, que limitava per ponent amb
"Boxols", a Santa Maria de la Seu. La primera referència a
l'església data de l'any 1076, i consta com a apendicio Sancti Vicenti,
possiblement pel seu caràcter d'avançada del Comtat d'Urgell cap al
Pallars.
Moltes
vegades apareix aquesta església lligada amb el deganat d'Urgell (1391) o com
sufragània d'Organyà (1526), però el 1758 ja roman lligat a la
resta del terme d'Abella de la Conca, com a sufragània de Sant Esteve,
dins la dependència a Tremp. Tanmateix, el 1904 obtingué la
independència parroquial, i tornà a ser lligada a Organyà, fins que en les
remodelacions de la segona meitat del segle XX tornà a relligar-se
amb Abella de la Conca i després amb Isona.
Ha estat
des d'antic, i encara ho és, l'església parroquial del poble de Bóixols, però
és menada pel rector d’Isona, ja que fa anys que no té rector propi.
El temple
actual va ser construït a finals del segle XII o principis del XIII, però ha
patit nombroses modificacions al llarg dels segles, amb l'afegit de capelles
laterals.
L'església
té una sola nau, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Té dos
arcs torals a més del presbiteral. La nau es troba capçada. A llevant, per un
absis semicircular. Al seu damunt s'hi va alçar posteriorment una torre
campanar quedant molt afectat per l’afegit.
En la part
central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, que per la part
exterior té forma rectangular, feta amb pedra tosca. En el costat sud s'hi va
obrir posteriorment una altra finestra, ara cegada.
La porta
actual s'obre en la façana oest, si bé l'original es trobava en el mur sud.
Encara podem veure part del seu arc de mig punt i el muntant dret.
Una finestra de doble esqueixada
centra l'absis, que a l'exterior s'obre a través d'una pedra tosca rectangular.
L'aparell és fet amb carreus de
pedra calcària del lloc, ben tallats i disposats de forma molt regular. Tot
plegat evidencia una construcció del segle XII.
Sant
Vicenç de Bóixols és una església romànica inclosa en l’Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada