En la nostra primera aproximació a
Biscarri vam veure una església estil neo-romànic amb moltes mostres de maons
en la seva construcció. Com sempre ens agrada visitar els llocs on hi ha una
construcció religiosa, ens van apropar i van fer les pertinents fotografies.
Durant la Guerra civil el
poble vell quedà pràcticament del tot destruït, pel fet que es trobava just al
límit de les defenses de l'exèrcit republicà, en un front que quedà
estabilitzat, amb sovintejats bombardeigs des del bàndol franquista, durant
gairebé un any. Les ruïnes del poble vell són encara visibles, a redós de
l'església romànica de Sant Andreu.
El poble ja havia sofert un procés
d'abandonament progressiu al llarg del primer terç del segle XX, de manera
que el 1936 ja no hi vivia pràcticament ningú.
El 12 d’abril de 1957 s’inaugura la
nova església parroquial de Sant Andreu, més a prop dels dos principals nuclis
de població del poble, ja que l'antiga quedava desavinent a l'extrem de ponent,
sense cases en el seu entorn.
La nova església de Sant Andreu de
Biscarri per la seva construcció sembla ser d’una sola nau amb una capella
lateral. L’absis és semicircular amb lesenes i té dues finestres de mig punt en
els laterals.
Els murs són de pedra i les arestes
tenen els carreus ben escairats.
Destaca en el mur meridional un ull
de bou de bon mida que deu il·luminar l’interior del petit temple. Tant aquest
ull com la finestra de la capella o sagristia són fetes amb maçoneria
En la mateixa façana i damunt la
capella hi ha un campanar de cadireta d’obra amb una campana. La coberta és de
teula. A observar un ull de bou modificat sota el campanar.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada