La Mare de Déu de la Posa destaca
per la seva blancor en un vessant de la muntanya. És tracta d’un edifici aïllat
de factura molt tardana ja que el primer document que l'esmenta és del segle
XVIII en la relació de capelles de la parròquia de Santa Maria d’Isona.
Ara bé, té un absis romànic de segle XI o primers anys del XII, que s’obre a la nau molt més
ampla i alta, fet amb un aparell molt regular. La seva coberta és de lloses. La
construcció al llarg del temps ha estat refeta en diversos moments.
Una particularitat del darrer segle
és que aquest santuari fou escenari
d'una llarga i dura batalla de la guerra
civil, al llarg de tot el 1938.
El temple fou molt malmès, el seu interior destruït i cremades les seves
imatges, entre les quals es trobava el seu retaule i la imatge romànica de la
seva marededéu.
Una mostra d'aquells moments queda
de record a la seva espadanya, com a campana té un fragment d'obús reciclat per
al servei de crida al temple.
A l'interior s'hi aprecien restes de
les pintures barroques que cobrien les parets. L'actual imatge de la marededéu
data del 1947 i està inspirada en l'antiga imatge romànica desapareguda.
A la cara est de la nau arrenca directament un
petit absis semicircular.
Per dins s'observa el vestigi de la factura alt-medieval en aquest absis,
mentre que per fora està recobert de ciment.
Tanmateix, a la base de l'altar hi
ha una làpida romana dedicada al déu Mercuri, procedent d'Isona en la reforma
del seu interior als anys 70 del segle XX quan s'aprofità també per desenrunar i condicionar
els voltants.
La façana és arrebossada i pintada de blanc,
amb espadanya. La coberta
de teules. La porta és d'arc de mig
punt adovellada. Al
mur nord hi ha una finestra espitllerada. Una terrassa amb contraforts envolta l'angle
sud-est de l'edifici. Excepte l'absis, tot és nou.
Adossada al temple hi havia la casa
dels masovers que conreaven aquesta heretat i que va desaparèixer amb motiu
dels bombardejos que patí la zona durant la guerra civil.
A la Mare de Déu de la Posa se suma
el un santuari religiós, el parc cretaci i és un lloc de record del Front del Pallars
durant la Guerra Civil.
El santuari de la
Mare de Déu de la Posa és una edificació inclosa en l’Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada