Montesquiu és un despoblat (715 m
alt.) situat al vessant septentrional del coll d’Orcau, des d’on es domina el
pantà de Talarn.
Al llarg de la història, fins i tot
entre els estudiosos locals, és freqüent la confusió entre aquesta església,
situada uns 300 metres al nord-oest del petit nucli de Montesquiu, amb la
parroquial de Sant Urbà, situada en el poble abandonat i de vegades també
anomenada de Sant Serni.
L’any 1758 consta com a sufragània
de Sant Urbà o Sant Sadurní de Montesquiu. L’any 1904 figura dins la
parròquia de Montesquiu com a capella de la casa Regant.
Sant Serni de Montesquiu és un
edifici de nau única amb volta de canó , i encapçalada a llevant per un absis
semicircular. A l'absis hi ha només una
finestra, que mira cap al sud, per tal de donar més llum a l'interior.
La porta és a ponent, i té un portal
senzill amb dovelles de pedra tosca. La teulada és coberta de lloses de pedra.
L'aparell de la resta de l'església
és de petits carreus no gaire regulars, hom pensa que és una obra molt senzilla
del romànic rural del segle XII.
És d’estranyar la poca descripció
d’aquest monument no detallat entre els pertanyents al terme de Isona i Conca Dellà.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada