El poble de Pinós (44 h. el 2005/816
msnm.) situat als vessants meridionals de la serra de Pinós, és centrat per
l’església parroquial de Sant Vicenç de Pinós; les cases estan disseminades i
encara que moltes són deshabitades, no s’han abandonat les terres de conreu.
L'església, està orientada a llevant
i es adossada a les cases veïnes, culmina un destacat puig que s'aixeca al sud
i al peu de la Serra de Pinós i el seu Santuari.
El castell de Pinós, fou citat per primera vegada l'any 995, quan el comte
Oliba i la seva mare van donar al monestir de Santa Maria de Serrateix un alou
situat en aquest indret. No serà fins el 1295 que trobem la primera referència
escrita a l'església de Sant Vicenç, en el testament de Berenguer de Pinós.
La seva història s'ha de lligar als
orígens del lloc, del castell de Pinós, del qual va prendre el nom una gran
família que més tard va senyorejar part dels territoris de l'Alt Berguedà. El
primer castell de Pinós possiblement molt aviat va ser abandonat però dalt
l'enlairada serra es va mantenir el nucli important de poblament fins a la
darrera despoblació dels segles XIX i XX.
Sant Vicenç de Pinós és una església d'una sola nau, coronada per un
campanar d'espadanya, de dos ulls, al mur de ponent.
L'església fou àmpliament modificada al segle XVIII i això ha afectat
sensiblement al conjunt de l'edifici. De l’obra romànica conserva únicament la
part del mur de migdia, mur en el qual fou oberta la porta del segle XVIII i
que encara conserva una elegant finestra de doble esqueixada perfectament
adovellada.
El temple
té una planta rectangular, que va ser ampliat pel nord amb una altra nau. També
es va eliminar en aquest moment l'absis per substituir-lo per una estructura
quadrada, que té adossada la rectoria. També es van afegir dues capelles en el
costat nord i una en el sud. La nau romànica està coberta amb una volta
apuntada.
La llinda
de la portalada és del 1642. S'accedeix al temple per una porta oberta en el
mur sud. Aquesta va substituir a l'original romànica.
L’església
de Sant Vicenç de Pinós va conservar un
magnífic altar barroc fins a la seva destrucció
l’any 1936.
Sant
Vicenç de Pinós és
una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada