Sant Romà de l’Abella és un poble
(51 h. 2018/683 msnm.), situat a la vall
del Riu d'Abella, que s'aboca en el riu de Conques en el terme
de Gavet de la Conca, prop del poble de Gavet.
L'aparició d'aquest poble cal
cercar-la en la creació d'una parròquia forana d'Abella de la Conca, que devia
agrupar els masos dispersos de la plana del sud de la vila d'Abella, entorn
del castell, documentat des del segle XI.
El castell fou conquerit
per Arnau Mir de Tost, en temps de Ramon V de Pallars Jussà. Després
passà a mans de Guillem Guitard de Caboet, qui el llegà en testament al seu
fill Bernat el 1100. El 1381 ja consta com a integrat a la baronia
d'Abella.
Romangué dins de la baronia d'Abella
fins al, aproximadament, el segle XVII i després s'inicià un procés
d'independització que l'anà allunyant de la vila matriu. Dins d'aquest procés
es troba la formació d'ajuntament propi que, en la modalitat de l'època, ja es
produí al segle XVII. D'aleshores ençà ha sigut un ens municipal independent,
fins a la integració dins d'Isona i Conca Dellà, el 1970.
La parròquia ha tingut una evolució
semblant, però no paral·lela. Nasqué com a dependència de Sant Esteve
d'Abella de la Conca, per passar més tard a dependre d'Isona. No ha tingut mai
rang de parròquia independent.
Sant Romà de l’Abella és una església
d'una nau entre mitgeres, amb absis semicircular i capella adossada a migjorn
amb coberta de canó. També, a nivell de planta, s'inscriu un cor així com
capelles encastades en els laterals.
La façana, a ponent, té un portal
adovellat de mig punt i una espadanya de quatre ulls, tapiats els dos
inferiors, modificat a campanar torre, com la cúpula i el cimbori són afegits
posteriorment.
Els murs són de carreus reblats i
arrebossats. La coberta és de lloses i teula àrab.
Segons notícies llegides està en un
procés de rehabilitació ja que la teulada està molt malmesa.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada