.
Sant Eloi de Tàrrega
s'aixeca sobre el tossal de Sant Eloi, (410 msnm.) que constitueix un magnífic
mirador sobre la vila de Tàrrega i la plana que l'envolta. Encapçala i
enalteix, al mateix temps, amb la seva presència el bonic i gran Parc de Sant
Eloi.
L'església fou
bastida el 1248 per disposició de l'argenter Simó Canet (o Comet). Als Països
Catalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment
entre els qui practicaven els oficis del metall (eloi). Fou patró també
dels argenters i dels traginers.
L'última
restauració data del 1964, en què fou refet el campanar. L'any 1970 fou
trobada, paredada, la talla romànica del sant. Actualment es fa difícil
conèixer l'aspecte original de l'església, ateses les nombroses reformes que ha
sofert.
Sant Eloi és una
església de nau única, que té un absis poligonal de cinc
costats amb coberta de fusta. Les dues finestres espitllerades de
l'absis són les úniques que s'obren a l'altar. Dues més il·luminen la nau.
La coberta de la
nau, a dos vessants, és un embigat de fusta sostingut per arcs diafragma
apuntats. Aquests arcs, de secció quadrada, es prolonguen fins a terra amb
pilars adossats de secció semicircular. El pas de la nau
al presbiteri s'efectua a través d'una arcada ogival.
La porta d'accés
al temple, situada al mur de ponent, és precedida d'un porxo amb dues
arcades de mig punt. Al damunt s'obren dues finestres quadrades que li donen
l'aspecte d'un edifici civil. Adossat al mur meridional s'aixeca
un campanar de base quadrada, amb obertures d'arc de mig punt al
darrer pis.
Sant Eloi
de Tàrrega és una ermita declarada com
a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada