Llorda és un petit poble (9h. 2009/
790 msnm.) mig enrunat i on les cases són mig cobertes per l’heura. Molt a prop
seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les restes de l’antic castell de
Llordà i les ruïnes de la capella romànica de Sant Andreu.
Al passar per la carretera, quasi
pista, que porta al Castell de Llordà ens sorprenia al veure damunt les
teulades de les cases un campanar d’espadanya. Per tant, van decidir conèixer
aquesta església.
Santa Maria de Llordà és una edificació
enganxada a una casa que correspon a la rectoria. L'església és al mig del
poble i la seva construcció mostra ser una obra popular
La nau és capçada per
un absis semicircular no gaire visible ja que l’heura l’ha cobert
majoritàriament. A la façana hi ha el campanar en forma d'espadanya de dos ulls.
El campanar és de finestres geminades i en un dels seus ulls té per
campana un obús de la Guerra Civil.
La teulada és mig de
teules mig de pissarra (també ho és la de l'espadanya) i a doble vessant.
La porta és de mig
punt adovellada, a sobre hi ha un rosetó arrebossat de guix
i a l'absis hi ha una finestra d'una esqueixada.
Tot el mur nord és totalment tapat
per la casa annexa.
A la façana hi ha la inscripció
sobre una placa: "IGLESIA PARROQUIAL DE Sta. MARIA".
Santa Maria de Llordà és
una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Miquel
Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada