Vallestàvia
és un poble (94 h.2009/640 msnm.) en contacte amb els Aspres rossellonesos, que
comprèn la vall mitjana del riu de Lentillà, entre els termes de Vallmanya i de
Finestret.
El
lloc fou donat el 950 al monestir de Cuixà pel comte Sunifred de Cerdanya.
El
nucli vell de Vallestàvia, que rep el nom de la Torre, per la torre
mestra de l'antic castell, esdevinguda campanar de l'església, es troba
arraïmat en un turó al voltant del Castell de Vallestàvia i de
l'església parroquial actual de Sant Andreu, que aprofita bona part de les
estructures del vell castell, entre ells la torre, esdevinguda campanar, que
dóna nom al veïnat.
A
prop, una mica a llevant, a l'altre costat del riu i a poca alçada respecte de
la llera de la Lentillà, hi ha el veïnat de la Farga i molt propera
l’església de Sant Andreu (romànica) amb el cementiri al seu voltant.
La
parròquia actual degué ésser erigida sobre el castell quan aquest ja era
obsolet. El temple és d’una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal,
amb voltes de creueria de tradició gòtica. Per aquest motiu s’ha dit que la
seva construcció data encara d’època baix-medieval. Per les característiques de
la construcció, i pel fet de significar la destrucció del castell, ens inclinem
més aviat a considerar-la força més tardana. La data de 1762 que figura a la
portada pot tenir relació amb l’acabament definitiu de les obres, potser
iniciades al segle anterior.
La
pervivència d’alguns murs del castell no és de gaire fàcil identificació dins
el conjunt arquitectònic del temple parroquial. Es detecten en diferents punts
de l’exterior de l’edifici.
Al
costat de migdia, el pany de parament extern, ara de les capelles laterals, fins
a bona alçada pertany a la construcció anterior. És visible des del carrer de
l’Església, en una llargada d’uns 12 m, des de la cantonada del sud-oest fins a
una sagristia afegida. A la part baixa, elements diversos indiquen que formà
part d’una edificació ben diferent de l’actual església: encaixos d’un embigat
i mènsules de cobertes d’habitacions desaparegudes.
A
la base del mur i d’un contrafort del costat de tramuntana de l’església
—visibles des de la Plaça Vella— hi ha uns fragments d’aparells i un tram
d’atalussament, i prop d’ells les restes d’uns fonaments, que corresponen també
a la construcció preexistent. Els esmentats aparells es mantenen en una alçada
màxima d’uns 3 m.
A
l’angle nord-oest de l’església i formant com un soterrani d’una de les seves
dependències, bé que només accessible per una petita entrada que dóna a
l’exterior, sobre la Pujada del Castell, hi ha un reduït espai trapezial cobert
amb volta de canó. Té rastres d’antigues capes d’arrebossat als murs i a la
volta. Tot sembla indicar que es tracta d’una cisterna del castell.
Els
paraments que atribuïm a les pervivències del castell són fets a base de blocs
de pedra trencats, de diferents mides, amb algunes lloses llargues i primes de
pissarra, tot lligat amb morter.
Menys
segures com a pertanyents al castell que existia al segle XIII són altres
restes, totes un poc separades de l’actual església: vers el sud-est els murs
d’un casalot, avui ruïnós, que presenta una petita espitllera; al nord el
fragment de mur atalussat que delimita una part de l’esmentada Plaça Vella, i
també, a ponent, davant la façana del temple, part dels murs de contenció de la
plaça de l’Església.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada