Clarà
(Clara en francès) i també Clerà és el poble (246 h. 2009/ 532 msnm.) que
exerceix de cap de la comuna de Clarà i Villerac. Entre 1790 i 1823 gaudí
d'independència municipal tot sol, fins que hi fou agregat Villerac, que
fins aquell moment tenia també comuna pròpia.
Clarà
és un municipi format per l’alta vall del riu de Llescó, molt tancada, dominada
pel roc Mosquit (1901 m alt), contrafort septentrional del Canigó.
El poble és al fons de la vall,
vora el riu, i es comunica amb Prada pel coll de Creu, amb la vall de Llec
pel coll de Clerà (668 m alt).
L’església
parroquial de Sant Martí de Clerà és coneguda també des del segle IX. Fou en
aquesta església que els monjos de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de
Cuixà, monestir precedent de Sant Miquel de Cuixà, es reuniren, el mes de
febrer del 879, per recollir els testimonis i els juraments que permeteren,
d’acord amb la llei visigòtica, de reconstituir les cartes de compra i
donacions dels seus béns, perdudes amb la destrucció del monestir d’Eixalada
per un aiguat de la Tet de l’octubre del 878.
La
parròquia de Sant Martí de Clerà fou una possessió de Sant Miquel de Cuixà i
així consta per primera vegada en la butlla del papa Agapit II adreçada a
aquest monestir l’any 950 i de nou els anys 968 i 1011, en sengles butlles dels
papes Joan XIII i Sergi IV.
En l’actualitat, l’església de Sant Martí, situada al centre de la població de Clerà, és un edifici que palesa diverses fases en la seva construcció. A la façana de llevant del temple actual es conserva el fragment d’un absis semicircular (o ultrapassat?), on s’obre una finestra d’una sola esqueixada, que és l’element més antic, probablement alt-medieval, de l’església.
L’aparell,
molt restaurat, és format per reble irregular, embegut en morter, sense formar
filades, i en el seu conjunt evoca certes formes constructives i tecnològiques
datables al segle X o abans.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada