dimarts, 16 de juny del 2020

SANT MARTÍ DE CLARÀ. CLERÀ I VILLERAC. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT

Clarà (Clara en francès) i també Clerà és el poble (246 h. 2009/ 532 msnm.) que exerceix de cap de la comuna de Clarà i Villerac. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal tot sol, fins que hi fou agregat Villerac, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia.


Clarà és un municipi format per l’alta vall del riu de Llescó, molt tancada, dominada pel roc Mosquit (1901 m alt), contrafort septentrional del Canigó.
El poble és al fons de la vall, vora el riu, i es comunica amb Prada pel coll de Creu, amb la vall de Llec pel coll de Clerà (668 m alt).

La villa Clerani esmentada l’any 851, segurament fou la successora d’un antic domini gal·loromà, va ser adquirida pel monestir de Sant Germà de Cuixà a partir del 878 i no deixaria de dependre d’aquesta abadia fins a la fi de l’antic règim.

L’església parroquial de Sant Martí de Clerà és coneguda també des del segle IX. Fou en aquesta església que els monjos de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de Cuixà, monestir precedent de Sant Miquel de Cuixà, es reuniren, el mes de febrer del 879, per recollir els testimonis i els juraments que permeteren, d’acord amb la llei visigòtica, de reconstituir les cartes de compra i donacions dels seus béns, perdudes amb la destrucció del monestir d’Eixalada per un aiguat de la Tet de l’octubre del 878.

La parròquia de Sant Martí de Clerà fou una possessió de Sant Miquel de Cuixà i així consta per primera vegada en la butlla del papa Agapit II adreçada a aquest monestir l’any 950 i de nou els anys 968 i 1011, en sengles butlles dels papes Joan XIII i Sergi IV.


En l’actualitat, l’església de Sant Martí, situada al centre de la població de Clerà, és un edifici que palesa diverses fases en la seva construcció. A la façana de llevant del temple actual es conserva el fragment d’un absis semicircular (o ultrapassat?), on s’obre una finestra d’una sola esqueixada, que és l’element més antic, probablement alt-medieval, de l’església.


L’aparell, molt restaurat, és format per reble irregular, embegut en morter, sense formar filades, i en el seu conjunt evoca certes formes constructives i tecnològiques datables al segle X o abans.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada