SANTA COLOMA DE FINESTRET. CONFLENT .

PETJADES PEL CONFLENT

El poble de Finestret 185 h.2015/330 msnm.) està situat a l'inici de la plana, tot just als peus dels contraforts del Massís del Canigó que ocupen més de la meitat del terme de Finestret. És un poble allargassat, quasi del tot, en un carrer únic a la dreta de la Lentillà; aïgues avall de la gorja de Bau; llevat del seu extrem nord-oest, que és a la riba esquerra d'aquest curs d'aigua. En aquest barri nou hi ha la Casa del Comú i un aparcament públic bastant gran.

Una de les primeres mencions del lloc de Finestret data de l’any 901, en una escriptura per la qual els esposos Lodoí i Arsenda feren cessió a llurs fills de tots els béns que posseïen, entre els quals es consigna un alou a Fenestretum. El 915 Riculf, bisbe d'Elna, donà a la seva església de Santa Eulàlia d'Elna l'alou de Finestret, i el 961 consta una altra donació d'un alou amb vinyes a Fenestredum a l'Església d'Elna i un altre a Sant Miquel de Cuixà, quatre anys més tard, encara una altra a Santa Maria d'Arles i encara d'altres donacions a darreries del segle X i primera meitat de l'XI.

Tot plegat constata la partició del territori de Finestret en diversos possessors, quasi tots eclesiàstics. Tanmateix, també es manifesta en els documents els drets senyorials dels vescomtes de Conflent i de Jóc. Per això Finestret segueix la trajectòria històrica de tot aquest vescomtat: passa en part als vescomtes de Cerdanya, després als de Castellbó i posteriorment als comtes de Foix, en part, i en part als Urtx, de la família vescomtal de Cerdanya, i al mateix rei. El 1282 tots els drets foren venuts als Fenollet, i el 1357, Andreu de Fenollet els venia a Ramon de Perellós. Aquest darrer fou creat vescomte, però per Jóc i Finestret era tributari dels Castellbò.

Tanmateix, la seva església parroquial de Santa Coloma de Finestret apareix citada per primer cop en un document de l’any 1033, en una donació al monestir de Cuixà d’un alou situat més amunt del castell de Vinçà, al terme de la parròquia de Santa Coloma de Finestret. Altres notícies són ja del segle XIII, anys 1206 i 1260.

A la darreria del segle XIV, l’any 1375, consta en una acta testamentària que Blanca, vídua de Francesc Alerigues, orfebre de Perpinyà, va llegar 20 sous destinats a la compra d’un mantell per a l’estàtua de santa Coloma, situada a l’altar de l’església de Finestret.

Santa Coloma de Finestret és una església que manté algunes parts constructives d’època romànica. És d’una sola nau, amb quatre capelles laterals, i té una capçalera carrada. La capçalera i les dites capelles, amb voltes de creueria, corresponen enterament a les importants transformacions de l’edifici medieval, fetes en èpoques tardanes. També és un afegitó tardà el campanar quadrat que es dreça sobre la façana, a l’angle sud-oest de la nau.

La nau és, doncs, l’únic sector que ha conservat l’edificació romànica, bé que amb modificacions com la porta d’entrada situada al centre del frontis. Va ésser feta als segles XVII o XVIII —barroca classicitzant—, amb marbre rosat. No es veuen restes de l’antiga.

Aquesta nau és coberta amb una volta apuntada i seguida, que acaba a l’extrem de llevant amb un arc toral també apuntat, sobre pilars adossats, en el punt de comunicació amb el sector de capçalera. Tot l’interior del temple és arrebossat i encalcinat.

L’obra romànica s’aprecia en els paraments exteriors que són visibles; és a dir, el frontis i els panys dels murs laterals no ocupats per capelles afegides: el mur nord en una llargada de 5,5 m des de l’angle nord-oest i el mur meridional en una llargada de 2 m des de l’angle sud-oest. El frontis i el mur sud es drecen damunt d’una marcada banqueta de fonamentació.

L’aparell d’aquests murs és fet amb rierencs grossos i blocs de pedra granítica treballats a cops de martell, a manera de carreuons, que formen filades força regulars. Hi ha nombrosos rengles de rierencs inclinats en un sol sentit, o bé disposats en aparell d’espiga. En altres punts predominen els dits carreuons i s’han col·locat planers, formant filades horitzontals. Les cantonades són fetes amb blocs de pedra de grans dimensions. El morter, abundant i molt sorrenc, és ben visible entre les pedres. En un fragment del mur de migdia hi han quedat testimonis de les juntes remarcades amb incisions fetes en el morter, a base de solcs profunds i de força gruix. 

No han quedat obertures antigues a l’església; la finestra que hi ha al centre del frontis també és fruit d’una reforma. A la part superior de la dita façana, en el mur que la sobrepuja, es veu un arc de mig punt, tapiat. És probable que hagi format part d’un primitiu campanar d’espadanya.

Al nostre entendre és molt difícil apuntar una datació per a la part de nau subsistent d’aquesta església romànica, per manca d’elements clars de judici. No es pot determinar si la volta, apuntada, és l’originària, ja que roman coberta d’un encalcinat modern. El tipus d’aparell indicaria una construcció arcaica, dels segles X-XI. Tanmateix, si es demostrés que la dita volta pertany a la mateixa època que els murs que la suporten, hauríem de concloure que es tracta d’un edifici bastit amb una tècnica arcaïtzant.

Aleshores caldria considerar-lo construït, com a molt, cap a final del segle XI o, molt més probablement, del segle XII.

L’església parroquial conserva una marededeu del s XIII.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons majoritàriament: Catalunya Romànica

Fotografia: M. Rosa Planell Grau