Oms
és un municipi (284 h. 2009) situat al sector meridional dels Aspres, drenat,
al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà (tributaris del
Tec) i, al vessant septentrional, per la riera d’Oms (afluent per la dreta de la Canta-rana, a
Sant Amanç) i la de Montoriol (capçalera del Rard).
El poble (460 m alt) és
situat en un planell, al vessant
septentrional del puig d’Oms (589
m alt), dominant la vall de la riera
d’Oms, i és bastit al voltant de l’església parroquial, notable exemplar
romànic.
Oms
és una de les viles més antigues del Rosselló. Se’n tenen referències
documentals des del final del segle IX. El fidel Esteve i la seva esposa Anna
(néta del comte Berà de Barcelona i Rasés) posseïen béns a Oms, propietats que
foren confirmades per un precepte de Carles el Simple l’any 899. Al segle X,
Ansemund i la seva esposa Quíxol, senyors de Cameles (i avis del primer
vescomte de Castellnou) hi tenien també béns alodials, que van cedir l’any 941
als seus set fills.
Original
del terme és el llinatge dels Oms. Oliba d’Oms, present el 1011 en les
consagracions de les esglésies de Sant Miquel i Santa Maria de Montoriol
d’Amunt, i el seu fill Ponç Oliba d’Oms són uns dels primers representants
coneguts d’aquesta família que hom pot trobar en totes les pàgines de la
història del Rosselló.
La
primera menció de l’església i la parròquia d’Oms es troba en l’acta de
consagració de les esglésies de Sant Miquel i Santa Maria de Montoriol d’Amunt
de l’any 1011. Sant Joan d’Oms apareix com una de les afrontacions de la
parròquia de Sant Miquel de Montoriol d’Amunt. La parròquia d’Oms era una
dependència del proper monestir de Santa Maria d’Arles, segons es consigna en la
butlla del papa Sergi IV atorgada a l’esmentat cenobi l’any 1011. El 1279 el
rector d’Oms féu una deixa testamentària de vint sous per a l’obra de
l’església.
L’església
parroquial de Sant Joan, avui mig amagada per construccions tardanes, és de nau
única coberta per una volta de canó seguit apuntat, coronada a llevant per un
absis semicircular obert a través d’un arc presbiteral, també apuntat. A la
nau romànica, amb dues capelles laterals, li foren afegides al segle XVIII dues
altres capelles.
La
portalada, que s’obre a la façana oest, és formada per quatre arquivoltes en
degradació, sense timpà. Els carreus de la portalada són de marbre. L’absis
presenta un sòcol i una finestra axial de doble esqueixada amb un arc excavat
dins una llinda.
L’aparell
de la nau i de l’absis és de pedra tallada, en carreus polits, que palesa les
formes pròpies del segle XII.
Un
campanar quadrat, a migdia del tram del cor, integrat al recinte del poble, és
posterior (potser del segle XIII).
A
l’interior de l’església es conserva un sarcòfag, que al segle XIX havia estat
utilitzat de font, possiblement datat del segle XIII. És de marbre blanc i fa
100 × 30 × 40 cm, i el gruix de les parets és de 0, 8 cm. Les cares laterals
són ornades amb dos arcs trilobats sostinguts per columnes amb capitell; dins
l’espai que defineixen les arcades hi ha un escut i un arbre (un om), armes
primitives de la família Oms, família que portarà més tard, potser a partir del
casament de Beatriu d’Oms amb un Orla-Montescot, un “faixat d’or i de sable”.
La cara frontal, emmarcada per una faixa i un llistell, presenta vuit arcades
gòtiques trilobades, esculpides en alt relleu. Sota la segona i la setena
arcades hi ha un escut ogival sense cap tipus de motiu representat, que potser
havia estat pintat. En els angles de la caixa del sarcòfag també hi ha, com a
decoració, columnes adossades amb capitell. De la coberta, de dos vessants,
n’ha subsistit la meitat, que també presenta en relleu la figura d’un escut.
També,
un Crist processional en fusta policromada, una marededéu amb
l'Infant, una pica d'aigua beneïda en marbre de Vilafranca de Conflent i, sobre
una base de fusta, una campana del 1403 malmesa i fora d'ús.
L'església
de Sant Joan Evang. d’Oms va ser inscrita coma Monument Històric de
França el 30 de gener del 1964.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons:
Majoritàriament Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada