dissabte, 6 de juny del 2020

SANTA MARIA DE MAS RIQUER. CATLLÀ. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT

Aquesta església fou una dependència del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle X i més tard fou seu d’un priorat del mateix cenobi. En un principi depengué com a sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Catllà. Citada com a pertanyent a Cuixà en la butlla de Joan XIII de 968 i en la butlla de Sergi IV del 1011, Santa Maria de Riquer s’ha d’identificar amb la “cella” que Bernat Guantà donà a Cuixà l’any 948, juntament amb l’església de Sant Andreu de Catllà.

Fou reconstruïda i consagrada de nou el 5 d’abril de l’any 1073. L’acta de consagració detalla el conflicte que suscità la seva reconstrucció, per la iniciativa d’un laic. Bernat Sunifred, exclusivament amb les seves despeses, amb la intenció de constituir-la en un estatge permanent de monjos, independent de l’església parroquial de Sant Andreu. Aquest fet motivà les protestes dels clergues de Sant Andreu de Catllà, els quals persuadiren Pere Isarn, que tenia en feu l’església de Sant Andreu, de no acceptar una reforma que el desposseïa, al mateix temps que els clergues de Sant Andreu.

El conflicte finalment va ser portat davant del bisbe d’Elna Ramon d’Empúries, Arnau Riculf de So, cunyat del comte Ramon Guillem de Cerdanya, i d’altres bons homes i s’arribà a una convinença salomònica però  el més amical possible. Bé que sembla que a partir de I’any 1073 s’hi establí una comunitat de monjos, no és fins al segle XIII que es documenten els priors de Riquer.

El priorat de Riquer seguiria el destí de l’abadia de Cuixà fins a la fi de l’antic règim. El darrer prior morí exiliat a Sant Cugat del Vallès l’any 1799
Església

L’església de Riquer és de nau única, capçada per un absis semicircular, i és ben bé l’església consagrada el 1073, que ha pervingut quasi intacta fins als nostres dies.

La capçalera presenta exteriorment quatre lesenes unides per frisos d’arcuacions cegues. Els plafons laterals tenen sis arcuacions cadascun i set el central, que arrenquen de mènsules en forma de trapezi allargat. L’absis és il·luminat per tres finestres de mig punt, de doble esqueixada, coronades per una arquivolta que sobresurt.

Uns contraforts reforcen exteriorment la nau pròpiament dita, dos al llarg de les parets laterals i dos a la façana de ponent. Aquesta és actualment coronada per un campanar d’espadanya de dues arcades, el qual succeí, als segles XIII o XV, el primitiu campanar d’espadanya situat a llevant. La porta d’arc de mig punt, amb dovelles més llargues que amples, no és anterior al segle XIII o XIV, i la gran finestra oberta a mitja alçada és obra del segle XIX i era destinada a introduir el fenc dins la nau, aleshores transformada en graner.

La porta principal, avui aparedada, s’obria a migdia, a l’interior de la clausura. Presenta una llinda de granit, sota un arc de descàrrega de mig punt amb dovelles aparellades, coronat com les finestres per una arquivolta que sobresurt. Hi ha una segona porta amb llinda, molt estreta, igualment avui aparedada, al mur nord de la nau, al costat del tram del cor, la qual s’obria probablement al cementiri, a l’interior de la clausura.

L’edifici és enterament construït amb palets de la Tet, oblongs o escalabornats amb la martellina, disposats en filades horitzontals negats dins un morter blanc molt dur, deixant nogensmenys les cares ben aparents.

A l’interior, la nau, coberta de fustam, és dividida en quatre trams per tres arcs de diafragma de mig punt rebaixat i lleugerament de ferradura, tres dels quals es corresponen als contraforts exteriors. Contràriament a una hipòtesi de Brutails, aquest tipus de coberta és l’original. La nau mai no ha estat coberta de volta. El procediment de coberta de fustam sobre arcs de diafragma fou corrent al segle XI en aquestes comarques nord-catalanes, com ho demostren els exemples de les naus laterals de Cuixà del 1035.

L’església de Santa Maria de Riquer conserva unes pintures murals in situ. L’any 1955 es descobriren les pintures del timpà de la porta meridional. L’estudi de la maçoneria que hi ha entre la llinda i l’arc de descàrrega féu possible l’aparició de la decoració pintada al fresc, del timpà, protegida pel mateix arc de descàrrega, el qual determina un nínxol profund de 44 cm. La pintura cobria el timpà, l’intradós de l’arc i també parcialment la cara exterior de l’arcada.

La del timpà és desgraciadament la menys ben conservada. La Mare de Déu ocupa el centre del timpà, asseguda dins una màndorla oval que és definida per una banda blanca, a l’interior de la qual hom pot llegir una inscripció en lletres blaves:



Santa Maria de Riquer l’any 1983 va ser declarada monument històric de França. El 1992 se n'inicià la restauració, que encara durava el 2006. En l'actualitat des de 2011, l'"Association Notre-Dame-de-Riquer" té cura del lloc, promovent-ne la conservació i fent-hi activitats per a la difusió i el coneixement del lloc. En l'actualitat s'han restituït l'espai de la capella, que s'utilitza per a fer concerts del Festival Pau Casals.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Font majoritàriament: Catalunya Romànica
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada