Aquesta
església fou una dependència del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle
X i més tard fou seu d’un priorat del mateix cenobi. En un principi depengué
com a sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Catllà. Citada com a
pertanyent a Cuixà en la butlla de Joan XIII de 968 i en la butlla de Sergi IV
del 1011, Santa Maria de Riquer s’ha d’identificar amb la “cella” que Bernat
Guantà donà a Cuixà l’any 948, juntament amb l’església de Sant Andreu de
Catllà.
Fou
reconstruïda i consagrada de nou el 5 d’abril de l’any 1073. L’acta de
consagració detalla el conflicte que suscità la seva reconstrucció, per la iniciativa
d’un laic. Bernat Sunifred, exclusivament amb les seves despeses, amb la
intenció de constituir-la en un estatge permanent de monjos, independent de
l’església parroquial de Sant Andreu. Aquest fet motivà les protestes dels
clergues de Sant Andreu de Catllà, els quals persuadiren Pere Isarn, que tenia
en feu l’església de Sant Andreu, de no acceptar una reforma que el desposseïa,
al mateix temps que els clergues de Sant Andreu.
El
conflicte finalment va ser portat davant del bisbe d’Elna Ramon d’Empúries,
Arnau Riculf de So, cunyat del comte Ramon Guillem de Cerdanya, i d’altres bons
homes i s’arribà a una convinença salomònica però el més amical possible. Bé que sembla que a
partir de I’any 1073 s’hi establí una comunitat de monjos, no és fins al segle
XIII que es documenten els priors de Riquer.
El
priorat de Riquer seguiria el destí de l’abadia de Cuixà fins a la fi de l’antic
règim. El darrer prior morí exiliat a Sant Cugat del Vallès l’any 1799
Església
L’església
de Riquer és de nau única, capçada per un absis semicircular, i és ben bé
l’església consagrada el 1073, que ha pervingut quasi intacta fins als nostres
dies.
La
capçalera presenta exteriorment quatre lesenes unides per frisos d’arcuacions
cegues. Els plafons laterals tenen sis arcuacions cadascun i set el central,
que arrenquen de mènsules en forma de trapezi allargat. L’absis és il·luminat
per tres finestres de mig punt, de doble esqueixada, coronades per una
arquivolta que sobresurt.
La
porta principal, avui aparedada, s’obria a migdia, a l’interior de la clausura.
Presenta una llinda de granit, sota un arc de descàrrega de mig punt amb
dovelles aparellades, coronat com les finestres per una arquivolta que
sobresurt. Hi ha una segona porta amb llinda, molt estreta, igualment avui
aparedada, al mur nord de la nau, al costat del tram del cor, la qual s’obria
probablement al cementiri, a l’interior de la clausura.
L’edifici
és enterament construït amb palets de la Tet, oblongs o escalabornats amb la
martellina, disposats en filades horitzontals negats dins un morter blanc molt
dur, deixant nogensmenys les cares ben aparents.
A
l’interior, la nau, coberta de fustam, és dividida en quatre trams per tres
arcs de diafragma de mig punt rebaixat i lleugerament de ferradura, tres dels
quals es corresponen als contraforts exteriors. Contràriament a una hipòtesi de
Brutails, aquest tipus de coberta és l’original. La nau mai no ha estat coberta
de volta. El procediment de coberta de fustam sobre arcs de diafragma fou
corrent al segle XI en aquestes comarques nord-catalanes, com ho demostren els
exemples de les naus laterals de Cuixà del 1035.
L’església
de Santa Maria de Riquer conserva unes pintures murals in situ.
L’any 1955 es descobriren les pintures del timpà de la porta meridional.
L’estudi de la maçoneria que hi ha entre la llinda i l’arc de descàrrega féu
possible l’aparició de la decoració pintada al fresc, del timpà, protegida pel
mateix arc de descàrrega, el qual determina un nínxol profund de 44 cm. La
pintura cobria el timpà, l’intradós de l’arc i també parcialment la cara
exterior de l’arcada.
La
del timpà és desgraciadament la menys ben conservada. La Mare de Déu ocupa el
centre del timpà, asseguda dins una màndorla oval que és definida per una banda
blanca, a l’interior de la qual hom pot llegir una inscripció en lletres
blaves:
Santa
Maria de Riquer l’any 1983 va ser declarada monument històric de França.
El 1992 se n'inicià la restauració, que encara durava el 2006. En l'actualitat
des de 2011, l'"Association Notre-Dame-de-Riquer" té cura del lloc,
promovent-ne la conservació i fent-hi activitats per a la difusió i el
coneixement del lloc. En
l'actualitat s'han restituït l'espai de la capella, que s'utilitza per a fer
concerts del Festival Pau Casals.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Font
majoritàriament: Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada