Aquesta
vegada visitàvem el petit poble de Nagol (Nagual, nom antic) (58 h. 2009),
situat en un petit planell, a l’esquerra del riu de Certers, a la riba esquerra
de la Valira. La nostra intenció era visitar la església de Sant Martí, però
ens havien advertit que era un xic perillosa de visitar per la seva situació i per
a quest motiu o perquè era força tard van desistir d’arribar-nos. Gràcies a dues
fotografies tretes de dos reportatges d’internet aprofito per fer la ressenya.
Aquesta
església romànica és esmentada per primera vegada el 7 de maig de 1048, quan
Miró en donà les possessions a Santa Maria d’Urgell. Aquestes eren situades
entre el riu d’Aubinyà, Sant Martí i la
muntanya anomenada Bragacolls. Posteriorment l’any 1071 és mencionada per la cessió
de l’església, feta per l’ardiaca Bernat de la Seu d’Urgell, a la parròquia de
Sant Julià de Lòria, per què els seus capellans en tinguessin cura.
Destaca
per la seva situació encastada dins una penya pel lateral nord de la nau i amb
un penya-segat que cau per la banda sud, cosa que condiciona la seva orientació. Col·locada en un lloc estratègic, domina
l’entrada de la vall de Sant Julià de Lòria, i fa sospitar una primitiva
utilització com a lloc de defensa. Des de la capella hi ha una interessant
vista panoràmica sobre les gorges del Valira al seu pas per Sant Julià de Lòria i Bixesarri.
L'edifici
original es va construir amb pedres arrancades de la mateixa penya i unides amb
morter de calç. La nau és de planta rectangular, un tant irregular: pel costat
nord es recolza contra la penya. Per tant la seva orientació és condicionada
pel terreny. Només es pot accedir pel costat est, on és la porta, i l'absis és
a l'oest en contra del que és habitual. La senzilla porta d'accés, és formada per un arc de mig punt adovellat
totalment reconstruït.
L'absis
és semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera i amb lloses de llicorella.
En el centre de l’absis s'obre una finestra.
L’edifici també té altres tres finestres, una als peus i dues al mur
sud.
La
coberta, reconstruïda al segle XX, és de dues vessants.
A
l’interior el soler està tallat directament sobre la roca i l’estret presbiteri
està realçat aprofitant el terreny. A banda i banda de la nau i molt a prop de
l’absis s’obren dues fornícules semicirculars acabades en quart d’esfera com si
fossin absidioles interiors que s’obren a banda i banda.
El
1981 va ser restaurada pels Serveis del Patrimoni Artístic, ja que es trobava
en ruïna conservant-se els murs laterals i l'absis fins l’alçada de les
finestres. El mur de la façana, amb la porta i campanar d'espadanya d'un sol
forat, està reconstruït sense tenir documentació sobre l'arquitectura original.
Per dur-la a terme es van fer dues campanyes d’excavacions, que a més de
permetre recuperar part de l’altar original, el basament i l’ara, van treure a
la llum restes ceràmiques, monedes i una necròpoli.
L’església
de Sant Martí de Nagol està declarada com a Bé d’Interès Cultural.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
Arxius internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada