SANT MARTÍ D’URTX. FONTANALS. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Seguint les indicacions del fulletó de via romànica visitàvem el poble d’Urtx i la seva església sota l’advocació de Sant Martí. 

L’antic municipi d’Urtx va unir-se el 1969 amb el de Queixans. Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats. El cap de municipi és el poble del Vilar d’Urtx. 

El poble d’Urtx (1.180 m. alt i 82 h el 2001), és situat al raiguer del serrat de les Planes. El poble ha crescut els darrers anys del segle XX gràcies a la construcció d’habitatges per a segona residència. Pel seu emplaçament gaudeix d’una bona panoràmica sobre aquesta part de la Cerdanya. 

Aquesta parròquia (Urg), no apareix a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell. El Bisbe d'Urgell Sant Dot, el 1119 fa donació de l'església d' Urtx al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, en el Vallespir. Aquesta donació fou confirmada primerament a VII calendes novembre 1151, en consagrar-la el Bisbe Bernat, i el 1174 pel seu successor Arnald. Pertanyia al pagus liviensis. 

El poble fou de la família dels Urg, que s'extingí al segle XIV i el 1316 els marmessors testamentaris del darrer baró (Ramon d'Urg) vengueren al rei el dit lloc a mes de Das i Saltèguel. 

L'església, construïda el segle XII, primitivament tenia la planta trapezoïdal amb un absis semicircular a la capçalera. L’edifici és d'una sola nau amb tres capelles laterals, una d'elles més petites, i absis. De les dues capelles grans, una ha estat feta de nou i l'altra està en molt mal estat a causa de la humitat. La volta de la nau, concretament un arc, és de mig punt, malgrat que la seva pilastra tanca de baix.  

Ha estat reformada algunes vegades, tant els seus murs com l'absis són reconstruïts, el campanar també forma part d'aquestes modificacions i el reforç en el gruix de les parets laterals que van aconseguir així una amplada d'1,75 metres. 

A l’afegir-hi el campanar quadrat piramidal la nau va allargar-se, alhora el llosat forma una capella a cada un dels quatre costats. Al campanar s'hi té accés per l'exterior, a la dreta de la porta. Sota el campanar s'hi troba la portalada de pedra granítica que és l’original però que fou traslladada des del seu primer lloc, una mica més endarrere.  

 

Presenta un arc de mig punt amb dues arquivoltes, l'exterior amb motius escultòrics, quatre cares, dos per banda, en el centre un cap de bou i la resta de la decoració són petites piràmides, l'arquivolta interior està formada per un bordó.

Un lloc amb una bona perspectiva visual i com molts llocs del nostre país dignes de conèixer. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.