Visitàvem
el poble d’Èguet i ens sorprenia la seva torre dominant tota la població i gran
part de la Cerdanya. Per tant, curiosos i amb ganes de saber ens aproparem i férem
unes fotografies. Mentrestant admiràvem la panoràmica visible des del gran caos
de roques sobre el qual esta assentada. Durant la nostra visita a Font Romeu la
clissaven com un guardià a la distància.
Èguet
(Égat, nom oficial francès) és un municipi (471 h. 2009) situat al vessant sud del roc de la Calma, al
massís del Carlit. Forma la vall mitjana de la riera d’Èguet, que neix a dit roc i aflueix al Segre a través del
riu d’Estaüja. És un dels termes que ha experimentat una recuperació
demogràfica important des de la meitat del present segle.
El
poble (1.612 m alt), agrupa majoritàriament
tota la població del municipi, (fora del nucli hi ha només el mas de Sant
Esteve), és esmentat al 839. Des
del s. XII, la majoria del territori va pertànyer a Sant Martí del Canigó, que
conservà la senyoria fins a la seva secularització a la fi del s. XVIII.
La consulta etimològica al diccionari
Alcover–Moll ens dona aquesta definició.: del basc egatz ‘vessant de
muntanya’ (Coromines Vox Ro. II, 156); en l'Acta de Consagració de la Seu
d'Urgell apareix escrit amb la forma Egadde (cfr. BDC, xi, 25).
La
torre dels Maures (probablement
moros, com molts altres indrets de la geografia catalana) és una torre del
segle X-XI que dona la imatge d’un castell roquer mes no era altre cosa que un
lloc d’observació i senyals. Alguna dada ens parla d’un castrum documentat al segle XIII que vigilava el camí d’Angostrina.
La
torre és impressionant, el poble és bonic i sembla pròsper per tant la nostra
visita ens va deixar un grat record.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada