dimarts, 10 de juny de 2014

SANT PAU DE PINÓS. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

En el nostre anar i tornar pel nostre berguedà i contrades limítrofes en aquesta ocasió visitàvem el petit poble disseminat (20 h. 2009) de Sant Pau de Pinós, o Pinós de Biure. Està situat damunt una petita serralada, al cim de la serra de Pinós, de 789 metres d'altitud, als límits entre el Bages i el Berguedà. Queda envoltat de les valls de Gaià, Merlès i Relat; a l'esquerra de la riera de Merlès. 

 
Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i bisbat de Vic. Apareix esmentada l'any 959. Com a parròquia apareix en unes llistes del bisbat de Vic datades entre els anys 1025-1050. 

El lloc el 1063 formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós 


La parròquia de Sant Pau fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX. Arran d'una reestructuració parroquial, l'any 1878 l'església fou erigida en parròquia independent a la qual fou adscrita Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinòs o Torre de Ginebret, i la de Sant Amanç de Pedrós. 

L'edifici conserva encara alguns elements de la seva primera construcció romànica del segle XI. Entre els elements que conserva de la seva estructura romànica cal remarcar l'absis semicircular amb una finestra adovellada, llisa i molt rudimentària.  


L'aparell de l'absis i dels fragments de nau conservats és de carreus grossos, ben treballats i col·locats ordenadament a contrapunt en filades força regulars.  

Ha estat molt transformat i desfigurat, sobretot durant el segle XVII (la porta d'entrada, el campanar de planta quadrada, etc.) 

L'estructura de l'església està totalment ofegada per les veïnes construccions més modernes.  


Ens agraden aquestes velles esglésies on al costat del temple poden reposar amb pau les restes dels seus veïns. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada