dissabte, 14 de juny de 2014

SANT COSME I SANT DAMIÀ DE QUEIXANS. FONTANALS. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.  

Seguint el fulletó indicador de Via Romànica, que és el nostre principal guia pel nostre recorregut per les contrades cerdanes visitàvem  el poble de Queixans i la seva església sota l’advocació dels Sants Cosme i Damià. 

 
Dos antics municipis, un munt de petits nuclis i una fusió administrativa, fa menys de 50 anys, va donar lloc al 1969 al naixement d’un nou terme municipal amb totes les característiques de la comarca de la Cerdanya. El nou nat va rebre el nom de Fontanals de Cerdanya, topònim escollit per evitar que no prevalgués cap dels antics noms dels municipis respecte els altres i evitar així possibles picabaralles. 

Així la fusió dels antics municipis d’Urtx i Queixans, amb els seus respectius nuclis del Vilar d’Urtx (capital del municipi actualment), Escadarcs, Estoll, Soriguerola, el mas de Santes Creus i el mas de Soriguera, per la banda d’Urtx i Les Pereres, el mas Montagut, el molí de l’Anglès i el mas d’Amunt per la part de Queixans conformen avui dia el terme municipal de Fontanals de Cerdanya. 
 

El poble de Queixans (1.125 m. alt), amb 168 h el 2009, és situat dalt d’una elevació que vigila el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S'allarga pel raval del Torrent cap al torrent de Queixans.  

Sembla ser que antigament estava dedicada a l'apòstol Sant Jaume el Major.  

No hi ha gaires notícies històriques sobre aquesta església, no obstant això, apareix citada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X (Kexanos). Pertanyia al pagus liviensis i formà part de la baronia d’Urtx. 

L'any 1198, els partidaris del Comte de Foix calaren foc a les portes i s'emportaren tots els ornaments, maltractant la capella.  

El Papa Urbà VIII per tal d'incrementar la devoció als nous Patrons, concedí el 13 d'abril de 1630 indulgència plenària en el dia d'aquella festa del Patró, a tots els qui, prèvia la recepció dels sagraments de penitència i comunicació, visitessin l'església.

L'església parroquial de Queixans és romànica (segle XI) està situada a la part nord del poble, oberta a la plaça Major i voltada pel tancat on hi havia l'antic cementiri. Es tracta d’un edifici molt modificat la part millor conservada són l’absisi i part de la nau.  

L’edifici és d'una nau, amb volta de canó i té dues capelles laterals posteriors a la construcció a manera de transsepte, i absis semicircular amb decoració d'arcuacions llombardes i una finestra absidal de doble esqueixada.  El transsepte segons he vist en un reportatge fotogràfic actual  té una presencia majestuosa. 

 
La portalada és de mig punt i s'hi pot llegir l'any 1775. Les portes de fusta estan cobertes pels ferros forjats originals.
 
S'ha dut a terme una restauració que ha eliminat el cos de la sagristia adossat al braç de migdia del transsepte i el campanar de torre amb coberta piramidal. 

El campanar actual és d'espadanya da dues obertures i corona el frontispici amb l'accés actual.  

Digne de menció és la placa on ens dóna la raó del nom de la campana de l’església.  
 

Al Museu Diocesà d'Urgell es conserva un petit copó de metall argentat, del segle XVIII, que en procedeix.  

Set nuclis, cinc esglésies. Una ruta per l’arquitectura religiosa. Cinc petites joies romàniques esquitxen els nuclis que conformen el terme de Fontanals de Cerdanya. Només dos dels municipis, Escardacs i El Vilar d’Urtx no compten entre els seus encants mostres d’arquitectura religiosa romànica. 

Sant Cosme i Sant Damià de Queixans és una església protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Fontanals de Cerdanya (Cerdanya). 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada