dissabte, 7 de juny de 2014

SANTA MARIA DE PLANÈS. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA.

Enamorats de l’Alta Cerdanya, com de totes les terres de la nostra Catalunya, no podíem deixar de veure una església, que malgrat no està en el fulletó de Via Romànica que ens serveix de guia, havíem trobat dades de  la seva particularitat, una església de nau rodona o millor dit de planta circular. Per tant visitàvem el poble de Planès en les terres on l’Alta Cerdanya comencen a barrejar-se amb les del Conflent. La seva església és sota l’advocació de Santa Maria de Planès, o de la Mare de Déu de Planès (Notre-Dame de la Merci en francès).
 
 
El lloc és esmentat el 1180, quan fou donat per Alfons I de Catalunya-Aragó a l’abadia occitana de Font freda. Pertanyia històricament al Conflent.  

Una altre referència escrita de Planès no la trobem fins al 1282 amb la signatura d'un tal R. Catalani de Planedis de parrochia de Emforcat la qual deixa clar que els habitants de Planès prenien com a referent poblacional la parròquia de Sant Pere dels Forcats, en un moment que Planès en devia ser un simple nucli veïnal adjacent. Planès, així com Sant Pere, depenien de la vegueria de Puigcerdà, tot i que la parròquia pertanyia a la diòcesi del bisbat d'Elna. És documentat altres cops el segle XIV. Segons cita la Gran geografia comarcal de Catalunya molt probablement l'alta jurisdicció de Sant Pere dels Forcats i de Planès al segle XVIII depenia de l'abat de Cuixà, Salvador de Copons, mentre que el mixt imperi segurament requeia a la família dels Vilar. 



Planès (50 h. 2009) és un municipi de l’Alta Cerdanya, estès a la dreta de la Tet, a l’extrem oriental del pla de la Perxa, per la vall de la riera de Planès, que davalla de la serra que la separa de la vall d’Eina (la Torre d’Eina, 2 830 m alt; Cambresdases, 2 711 m alt); el pic de l’Orri (2 561 m) i el serrat de l’Escaldat (2 309 m) la separen de la vall de Balaguer, ja al Conflent. 

El nucli habitat està a una altura de 1.517 m i s'hi accedeix per la carretera de Sant Pere dels Forcats, que és el poble que té més a prop. Les cases es troben disseminades en tres nuclis diferents: el principal és al voltant de l'església de la Mare de Déu de la Mercè; el del Castell de Planès i el de les Cases del Mig. 

L’església és un edifici romànic, probablement del segle XI, malgrat tot el primer document que parla d’aquest temple data del 1442. Popularment se l’anomena la mesquita, atribuint-li un impossible origen musulmà.  

Aquesta original església destaca per la seva planta gens habitual, que consisteix en unes parets mestres que formen una espècie de cercle una mica irregular, el qual està superposat a un triangle equilàter, i al seu torn aquest ho està a una mena de trèvol format per tres absidioles. Així doncs, exteriorment l'església destaca de fet per les absidioles i pels vèrtex del triangle que sobresurten entre cadascuna d'elles.  

El campanar, en la part superior, és d'espadanya amb obertures per a dues campanes. Per dins, del triangle n'arrenca un hexàgon irregular sobre el qual se sosté la cúpula del sostre. Va ser objecte d'una restauració al segle XIX.  

La marededéu de l'interior és una talla policromada del segle XII, i el retaule és dedicat a la Mare de Déu de la Mercè. Té gran devoció popular, que es manifesta especialment pels aplecs, per Corpus i per la Mercè (el 24 de setembre). 

Segons el cartell en francès ens recorda que la Mare de Déu de la Mercè és molt valorada per guarir la febre i l’esterilitat. També és invocada per protegir les collites de la sequera. 

Va ser declarat monument històric de França el 1840. 

Avui dia Planès no viu absent del turisme creixent del Conflent i la Cerdanya. L'obertura d'establiments rurals al mateix poble, una església única i les interessants i variades excursions de la zona han fet que sigui habitual veure turistes pels seus camins. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada