En
aquesta ocasió en les nostres passes andorranes s’encaminaven, a un lloc on
conviuen el nou amb el vell, el Santuari de Meritxell i visitàvem la seva
antiga església sota l’advocació de nostra Senyora de Meritxell.
Meritxell
és un poble i santuari marià situat (1.527 m. alt.) damunt la riba esquerra de
la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo.
La
primera notícia documentada la dóna la segona concòrdia del 8 de gener de 1176,
en signar, entre els homes de la parròquia Canillo, Joan Subran de Meritxell.
Una
antiga llegenda explica que aquesta imatge fou descoberta als peus d’una
gavarrera, florida en ple mes de gener, per uns viaants, els quals, admirats
per aquell fet singular avisaren a la gent de la contrada. Reclamada com a
pròpia pels parroquians dels pobles veïns d’Encamp i Canillo, la imatge era
duta primer a un lloc i després a
l’altre però sempre tornava, sense saber com, al lloc on havia estat trobada. Per
això fou construït el santuari. Aquesta és una de les versions del miracle.
En
la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
incerta. Segons Montoliu (BDC, x, 15), tal vegada és derivat del llatí meritus, que podria esser un diminutiu
de merus ‘pur’.
El
Santuari vell de Meritxell, o Santa Maria de Meritxell, és una
antiga església del segle XII d'origen romànic. D’aquesta antiga construcció només queden restes del
mur oest que s’integra dins la paret lateral de ponent de l’edifici barroc, i
els fonaments de l’absis, descobert durant les excavacions arqueològiques de la
nau i el cementiri de l’any 1991. Les restes exhumades van posar al descobert
una planta de nau única, absis semicircular i un porxo adossat a la façana sud.
Finalment, l'antiga església
s'ha rehabilitat com a sala d'exposicions sobre la patrona d'Andorra.
L'aspecte
actual correspon a la reconstrucció feta en època barroca al segle XVII,
acabant les obres vers l'any 1658. Entre els anys 1720 i 1745 s’haurien
modificat l’alçat i la coberta de la nau. L’any 1848 s’haurien realitzat obres
de millora a l’interior de la nau. Durant els anys 1865 i 1866 s’amplia
l’església barroca amb la construcció del cambril i es decora l’interior amb
unes pintures murals del pintor Josep Oromí. L’any 1870 es col·loca l’altar de
santa Germana.
La
nit del 8 al 9 de setembre de l’any 1972 un incendi destruí quasi totalment el
santuari. Després de la construcció del Santuari nou de Meritxell, finalment
l’any 1994 s'ha rehabilitat com a sala d'exposicions on és presenta l’exposició
Meritxell Memòria.
L’església
actual és de planta rectangular, absis quadrat, coberta a dues aigües, campanar
de paret i porxo adossat al mur sud. La porta s’obre al mur sud i està
emmarcada amb dues finestres a banda i banda destinades a il·luminar l’interior
de la nau, i una al capdamunt que il·lumina el cor barroc de fusta.
La
nau disposa de finestres més petites que il·luminen la zona propera al
presbiteri i l’espai del cambril s’il·lumina amb tres finestres obertes al mur
nord i una al mur oest. Els murs estan aixecats amb pedres d’esquist de mida
mitjana i petita, disposades sense seguir filades i originalment estaven arrebossats.
La
coberta de la nau i del cambril és a dues aigües, correguda, i descansa sobre
cinc arcs torals. El campanar de paret de dos ulls s’aixeca sobre el mur sud.
L’interior
de la nau, com a conseqüència de l’incendi i de les successives restauracions,
conserva molts pocs testimonis de la seva antiga decoració pictòrica i del seu
mobiliari barroc; només destaca la reixa de ferro que separa els espais de la
nau i de l’absis.
L'antiga
imatge de la patrona d'Andorra, una talla romànica del segle XII que pel calçat
que duia era popularment anomenada la Mare de Déu dels Esclops, també
fou destruïda en l'incendi. S'ha fet una reproducció de la imatge de la Mare de
Déu que es troba en el nou santuari.
L’església
se Santa Maria de Meritxell està catalogada com a Bé d'Interès Cultural.
Val
la pena visitar l’exposició per les seves aclaridores dades sobre tot el que
representa Meritxell pels andorrans i el que era l’església abans del
devastador incendi.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada