dijous, 16 d’octubre de 2014

SANT QUINTÍ DE TARAVIL. CAPOLAT. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Encara en les terres del Berguedà, a tocar amb les del Solsonès, visitàvem, uns quants metres més amunt de la masia de Casòliba, l’església de Sant Quintí de Taravil o Travil. 

 
El nucli de població de Taravil (10h 2005)(1277m.alt.) són unes poques cases a l'entorn de la masia Casòliba i les seves dependències, l'església de Sant Quintí i el cementiri que hi ha al costat. Altres cases del nucli de Travil (o Taravil) són Cal Sant, cal Bertran i Trasserra. 

Travil està format pels plans de Taravil i el pla de Trasserra. Al sud dels plans de Taravil hi ha els cincles de Taravil la Costa del Mercadal, que dominen la depressió central catalana. 

Travil està regat per la Rasa de Boixedera i la Rasa de Trasserra que deriven cap al Cardener per la Riera de l'Hospital i la Riera de Navel i la Rasa de la Frau que també va cap al riu Cardener però pel Riu d'Aigua d'Ora.  

L’habitual consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta resposta.: incerta. Segons Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 5, és nom pre-romà, però no en dóna més detalls. Es pot pensar, però, de relacionar aquest topònim amb el mot mossaràbic tarabil que Corominas DECast (s. v. tarabilla) cita com a significant «taladro de hierro» i que, per tant, vindria del llatí terebĕllum, ‘barrina’. Creuria que la descripció: incerta, és la millor donat que de les altres desconec les causes de la seva interpretació. 

Tot i això, l'església és una de les que disposa de documentació més antiga de la comarca del Berguedà: Taravil o Travil fou un dels llocs de reconquesta i repoblació de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 875. Aquesta repoblació permeté al bisbe d'Urgell, Galderic, refer l'organització religiosa i parroquial de la zona.  

Alguns d'aquests llocs, foren presos posteriorment pel comte Sunifred II d’Urgell, pel que el Bisbe Guisad II en va reclamar la seva restitució l'any 948. 

L'església de Travil ja va aparèixer mencionada a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, en un document de finals del segle X o inicis del segle XI.  

No queden restes de l'antiga església romànica. L’actual edifici pertany a una reconstrucció del segle XVII o XVIII construïda seguint l'estructura romànica. És de planta rectangular, amb la porta d'entrada amb llinda, al mur de migdia.  

Sobre seu hi trobem un campanar d'espadanya d'un sol ull.  

L'església és d'una sola nau, amb una sagristia de planta quadrada adossada a la zona de l'altar. Una tanca de pedra delimita tot l'àmbit. El parament és de carreus de pedra irregulars, sense treballar i disposats en fileres. Les cobertes són a dues aigües amb teula àrab.  

A l'altar major hi ha el Retaule de Sant Quintí de Travil, del segle XVIII (porta la data de 1779) obra de Josep Pujol i Juhí. 

 
La Generalitat de Catalunya impulsà les excavacions arqueològiques del lloc de Sant Quintí de Travil. En aquestes, entre altres coses, s'hi van trobar indicis d'una necròpolis alt-medieval al voltant del primitiu temple romànic. També es suposa que l'espai va patir diverses reutilitzacions durant un llarg espai de temps. Es destaca la troballa d'un sarcòfag amb una inscripció, que forma part de la paret de l'actual cementiri. 

Es suposa que Sant Quintí va perdre el seu caràcter parroquial abans del 1312. Al segle XVIII ja era sufragània de Sant Martí de Capolat. Avui en dia, l'església de Sant Quintí de Travil resta sense culte. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada