Donat
el fet que ens agrada crear aquestes fitxes per conèixer més el nostre entorn
proper, en aquesta ocasió, tornàvem al lloc de Gavarrós i visitàvem, per
fotografiar, una altra vegada tan formós paratge.
Ens sorprèn veure rètols amb dues grafies Gavarrós i Gabarrós, suposem que la més antiga de Gavarrós és la que preval.
En
la consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll en dóna aquesta definició.: derivat
de gavarra, art. 1088. Consultada per ampliar la informació a
Enciclopèdia Catalana ens diu.: d'origen preromà iberoaquitanobasc, comú amb el
gascó gabarre, arag. gabarrera, basc gaparra] i com última
resposta: gavarrera, bot, nom aplicat a diverses espècies de roser,
especialment al roser caní (Rosa canina). Tant en un diccionari com
l’altre no hi ha entrada en el nom de Gabarrós. Catalunya Romànica en la seva
descripció del lloc ens situa en una contrada inicialment plena de rosers
silvestres.
Als
peus del coll de Pal i del Puigllançada, (a 1362 m. alt.) s’alça el conjunt de
Gavarrós, que fins al començament del segle XX formà un municipi amb Gréixer i
Brocà. Tot el conjunt està situat a la capçalera del torrent de Gavarrós, en
uns replans un xic enlairats, entre antics camps de conreu.
Actualment
està deshabitat, tret de les estades a la casa de turisme rural de la Rectoria.
A destacar l’antiga masia que domina una gran extensió de terreny i la seva
font.
Segons
Catalunya Romànica Sant Genís de Gavarrós és una església situada a la
històrica vall de Brocà, al comtat de Cerdanya. La primera menció del lloc és
del segle X, concretament l’any 947, quan Centoll i la seva muller van vendre
unes terres que tenien per aprisió a la vil·la de Gavarreto.
Segons
es desprèn de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en aquesta època, ja hi
havia una església que depenia de la
parroquial de Brocà (Brocano cum
Gavarreto).
En
diversos documents del segle X, relacionats amb el monestir de sant Llorenç prop Bagà, s’esmenten donacions
de terres situades a la vil·la de Gavarrós. Al segle XI, l’any 1062 Pere
Bonfill i els seus familiars donaven al monestir de Sant Llorenç prop Bagà una
peça de terra (in parròquia de Gavarred
in villa Pardinella)
A
la baixa edat mitjana el poble de
Gavarrós caigué dins la zona d’influència dels Pinós i cal lligar-les a la
història del seu castell i, per tant, a la baronia de Pinós i Mataplana,
senyors del lloc. El castell el trobem esmentat ja al s. XIII (1277) i els
barons de Pinós donaren a diversos senyors, sempre amb l'obligació de
fortificar-lo i fer-hi guaites (Rocham fortitudinem Roche de Gavarret).
Una
notícia documental ens parla de l’any 1295, quan R. de Vallespir, procurador
general de les terres de Galceran de Pinós rebé per penyora de deutes durant
cinc anys Gavarrós i la parròquia de St. Genís.
En
la visita al deganat de Berga de l’any 1312 quedà confirmat el caràcter
parroquial de l’església. L’any 1371 pagava la quantitat de vint sous com a
delme a Santa Maria de la Seu.
Al
segle XVIII mantenia el seu caràcter parroquial; fou en aquesta època quan
l’edifici romànic va ser modificat. L’any 1765 s’obrí una porta d’entrada nova
al mur de ponent , es construí una
capella i una sagristia, i fou totalment enguixat l’interior de l’edifici.
L’església
és una construcció d’unes mides considerable, d’una sola nau rectangular i
coronada a llevant per una absis semicircular. La part romànica més ben
conservada és precisament l’absis, el qual mostra una finestra central d’una
sola esqueixada, rematada per una arc de mig punt i en degradació. Damunt, sota
teulada, hi ha un fris de dents de serra que coronava tot l’absis. Actualment
manca una part, segurament a causa del seu mal estat de conservació.
La
porta d’entrada, segurament era a migdia
ara és a ponent i porta gravada la data de 1765. Sobre la porta també fou obert
un ull de bou.
Al
costat de migjorn s’aixeca un campanar de torre que encara que mostri unes
finestres romàniques, és de construcció posterior. També a banda i banda dels
murs laterals foren construïdes una capella al costat de tramuntana i la
sagristia al de migjorn.
Procedeix
d’aquesta església una pila baptismal, molt rudimentària, que fou traslladada a
l’església de Sant Andreu de Sagàs.
Malgrat
aquest any l’exuberància de les plantes no ens va permetre fotografiar millor l’església, és un
lloc de pau i amb una panoràmica meravellosa de la vall del torrent.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada