Una
vegada en el lloc de Meritxell i havent visitat la seva antiga església
romànica, reconstruïda després de l’incendi de la nit del 8 al 9 de setembre de
1972, que podien fer més que veure el
nou santuari sota la mateixa advocació i per tant visitàvem la nova església.
El
1873, el Consell General de les Valls va declarar per unanimitat patrona
d'Andorra la Mare de Déu de Meritxell. El 8 de setembre del 1921 va ser
solemnement coronada, i aquesta data va esdevenir la festa nacional andorrana.
Després
es cremés totalment l’església de Santa Maria de Meritxell, el Consell General
va portar a terme la construcció d’un nou santuari, encomanant-ne el disseny a
l’arquitecte català Ricard Bofill, que va ser inaugurat el 8 de setembre de
1976.
El
nou edifici té la nau de planta de creu grega, altar al mig, absis quadrat,
coberta amb volta de canó, campanar de torre, un claustre adossat al costat sud
cobert amb volta de creueria i un pati porticat adossat al costat nord.
Amb
influències de diversos estils, Bofill va projectar un edifici de volums
geomètrics marcats que configuren un eclecticisme monumental. L’obra s’inspira
en estils artístics diferents; fins al punt que es pot considerar una obra
eclèctica. En aquest sentit, destaca el fet que les formes avantguardistes del
santuari juguen, a la vegada, amb els arcs i torres inspirats en les restes
barroques de l’església cremada o amb les formes pròpies del romànic monumental
de les regions veïnes. Totes aquestes formes s’aixequen amb pedra d’esquist de
color negre i, puntualment, estan rematades amb peces prefabricades de color
blanc; aquesta combinació de colors s’inspira en el Renaixement italià.
A
l’interior, als paviments i als revestiments de la nau es repeteix la mateixa
combinació de colors. Al voltant de la creu grega que dibuixa la nau es
distribueixen els diversos espais o àmbits del santuari. L’esquema compositiu
d’aquests espais, les seves mides i proporcions, són el resultat d’utilitzar la
secció àuria o proporció divina dels temples grecoromans recuperada per les
esglésies del renaixement. Un altre aspecte a destacar és la relació volguda
entre l’edifici i el paisatge; que es posa en evidència amb les grans obertures
de la nau i dels claustres que deixen entrar el paisatge de l’entorn.
Bofill
es plantejà crear un espai grandiós i sublim que s’integrés en el paisatge i
alhora creés un impacte visual notable, és a dir, un gran complex capaç
d’aglutinar reunions cíviques i populars al voltant de la religió i la cultura,
i en realitat, el projecte inicial era més ambiciós, i incloïa un parell amfiteatres
i un llac artificial. En l’actualitat, l’edifici forma part d’un dels conjunts
monumentals més emblemàtics per a la història d’Andorra, amb una gran càrrega
simbòlica, en acollir la imatge de la patrona d’Andorra.
Meritxell és molt més que un Santuari. És un espai de pau. D’aquí ve la
gran importància del claustre obert per contemplar la muntanya, els
prats, els jardins, tot per poder respirar la pau religiosa tan necessària
en la societat postmoderna, cada dia més estressada o agressiva. El
Santuari de Meritxell és una marc per a la contemplació.
El
nou Santuari destaca per la seva austeritat, no conté cap ornamentació: els
elements a destacar són la pedra de pissarra, la blancor del sostre, el coure i
la gran vidriera gòtica.
Digne
de menció és l’espai dedicat a diferents exposicions com a mostra cultural del
país. La darrera vegada s’exhibien maquetes d’esglésies romàniques andorranes.
Cada
any s'hi fa un aplec, el 8 de setembre, festa nacional d'Andorra, i cada any es
reuneix al santuari una nombrosa concurrència, presidida pels representants
dels coprínceps i per les autoritats andorranes. També acull l'Aplec de les
Parròquies Andorranes (Romiatge de les Parròquies Andorranes), el primer
diumenge del mes de maig.
El
juliol del 2014 el papa Francesc va atorgar al santuari la distinció de
basílica menor. El santuari de Meritxell és una de les tres basíliques menors
del bisbat d'Urgell, amb Santa Maria, de la Seu d'Urgell, i la basílica de la
Mare de Déu de Valldeflors, de Tremp.
El
Santuari de Nostra Senyora de Meritxell esta catalogat com Bé Cultural
d’Interès.
Sincerament
crec que val la pena visitar-lo i respirar la pau del seus arcs oberts al cel
sense cap coberta que ens impedeixi volar la imaginació i la mirada en recerca
d’un moment íntim en aquest embogit món actual.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada