dissabte, 11 d’octubre de 2014

SANTUARI DE SANTA MARIA DE MERITXELL. CANILLO. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA. 

Una vegada en el lloc de Meritxell i havent visitat la seva antiga església romànica, reconstruïda després de l’incendi de la nit del 8 al 9 de setembre de 1972,  que podien fer més que veure el nou santuari sota la mateixa advocació i per tant visitàvem la nova església.  

 
El 1873, el Consell General de les Valls va declarar per unanimitat patrona d'Andorra la Mare de Déu de Meritxell. El 8 de setembre del 1921 va ser solemnement coronada, i aquesta data va esdevenir la festa nacional andorrana.

Després es cremés totalment l’església de Santa Maria de Meritxell, el Consell General va portar a terme la construcció d’un nou santuari, encomanant-ne el disseny a l’arquitecte català Ricard Bofill, que va ser inaugurat el 8 de setembre de 1976. 

El nou edifici té la nau de planta de creu grega, altar al mig, absis quadrat, coberta amb volta de canó, campanar de torre, un claustre adossat al costat sud cobert amb volta de creueria i un pati porticat adossat al costat nord.  
 

Amb influències de diversos estils, Bofill va projectar un edifici de volums geomètrics marcats que configuren un eclecticisme monumental. L’obra s’inspira en estils artístics diferents; fins al punt que es pot considerar una obra eclèctica. En aquest sentit, destaca el fet que les formes avantguardistes del santuari juguen, a la vegada, amb els arcs i torres inspirats en les restes barroques de l’església cremada o amb les formes pròpies del romànic monumental de les regions veïnes. Totes aquestes formes s’aixequen amb pedra d’esquist de color negre i, puntualment, estan rematades amb peces prefabricades de color blanc; aquesta combinació de colors s’inspira en el Renaixement italià. 

 
A l’interior, als paviments i als revestiments de la nau es repeteix la mateixa combinació de colors. Al voltant de la creu grega que dibuixa la nau es distribueixen els diversos espais o àmbits del santuari. L’esquema compositiu d’aquests espais, les seves mides i proporcions, són el resultat d’utilitzar la secció àuria o proporció divina dels temples grecoromans recuperada per les esglésies del renaixement. Un altre aspecte a destacar és la relació volguda entre l’edifici i el paisatge; que es posa en evidència amb les grans obertures de la nau i dels claustres que deixen entrar el paisatge de l’entorn. 

Bofill es plantejà crear un espai grandiós i sublim que s’integrés en el paisatge i alhora creés un impacte visual notable, és a dir, un gran complex capaç d’aglutinar reunions cíviques i populars al voltant de la religió i la cultura, i en realitat, el projecte inicial era més ambiciós, i incloïa un parell amfiteatres i un llac artificial. En l’actualitat, l’edifici forma part d’un dels conjunts monumentals més emblemàtics per a la història d’Andorra, amb una gran càrrega simbòlica, en acollir la imatge de la patrona d’Andorra. 

Meritxell és molt més que un Santuari. És un espai de pau. D’aquí ve la gran importància del claustre  obert per contemplar la muntanya, els prats, els jardins, tot per poder respirar la pau religiosa tan necessària  en la societat postmoderna, cada dia més estressada o agressiva. El Santuari de Meritxell és una marc per a la contemplació. 

El nou Santuari destaca per la seva austeritat, no conté cap ornamentació: els elements a destacar són la pedra de pissarra, la blancor del sostre, el coure i la gran vidriera gòtica. 

Digne de menció és l’espai dedicat a diferents exposicions com a mostra cultural del país. La darrera vegada s’exhibien maquetes d’esglésies romàniques andorranes.  

Cada any s'hi fa un aplec, el 8 de setembre, festa nacional d'Andorra, i cada any es reuneix al santuari una nombrosa concurrència, presidida pels representants dels coprínceps i per les autoritats andorranes. També acull l'Aplec de les Parròquies Andorranes (Romiatge de les Parròquies Andorranes), el primer diumenge del mes de maig. 

 
El juliol del 2014 el papa Francesc va atorgar al santuari la distinció de basílica menor. El santuari de Meritxell és una de les tres basíliques menors del bisbat d'Urgell, amb Santa Maria, de la Seu d'Urgell, i la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, de Tremp. 

El Santuari de Nostra Senyora de Meritxell esta catalogat com Bé Cultural d’Interès. 

Sincerament crec que val la pena visitar-lo i respirar la pau del seus arcs oberts al cel sense cap coberta que ens impedeixi volar la imaginació i la mirada en recerca d’un moment íntim en aquest embogit món actual. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada