dissabte, 18 d’octubre de 2014

SANT JORDI DE SAGÀS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Anàvem a conèixer Sant Andreu de Sagàs, una de les perles de la diadema berguedana, quan vam divisar, entremig d’uns arbres, al costat de la carretera la petita capella sota l’advocació de Sant Jordi. 

Enamorats dels petits llocs on potser la fe és més gran, malgrat l’església sigui més petita, visitàvem i fotografiàvem la petita capella. 

El poble de Sagàs (738 m. alt. i 61 h el 2007) és un grup de poques cases que es formà a l’entorn de l’església parroquial de Sant Andreu.  

En la recerca a la definició etimològica el diccionari Alcover-Moll en dóna aquesta definició.: incerta. Probablement Sagàs és contracció de Sagars (forma que apareix en el cens de l'any 1359), i aquest sembla el plural d'un mot *Sagar que probablement és d'origen pre-romà. En l'acte de consagració de la Seu d'Urgell (any 839) apareix la forma llatinitzada Sagasse, que Meyer-Lübke (BDC, xi, 8) inclogué entre els noms celtes acabats en -asse (com Alàs, Anàs, etc.). 

La capella fou construïda al s. XVI, però al segle XVIII fou reformada per la família de la veïna casa del Pou, que l'utilitzava com a capella familiar. Així ens un diu una làpida en la façana datada l’any 1923 i la pedra de la clau que ens informa que va ser engrandida l’any 1781. 

 
Consta d'una sola nau amb presbiteri quadrat i coberta amb volta de creueria gòtica. La porta s'obre al mur de ponent i és un exemplar d'arc de mig punt fet amb grans dovelles.  

 
En aquest mur, refet al segle XVIII, s'hi va obrir un petit òcul central que il·lumina la nau, i el petit campanar d'espadanya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada