Moltes
vegades a peu o en cotxe hem passat per Sant Vicenç d’Obiols i finalment ens
decidim a escriure el resum d’aquest indret. Un cop vaig gaudir de la visita al
temple amb mossèn Serra (EPD) acompanyant-lo a una missa dominical. Mossèn
Serra és una de les figures eclesiàstiques que he conegut de qui guardo més
gran record per la seva senzillesa i esperit de servei al pròxim.
Per
tant una altre vegada visitàvem el lloc d’Obiols i la seva església sota l’advocació de Sant
Vicenç.
Tant
l’església com les construccions del seu entorn estan edificats damunt una
plataforma rocallosa, composta d’arenisques que s’eleva, al ribatge dret del
Llobregat.
L’església
de Sant Vicenç d’Obiols és situada en
l’antic comtat de Berga, dins el límits del bisbat d’Urgell. Formà part, des
dels seus orígens, del béns del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll,
amb categoria de parròquia.
La
primera noticia de l’església data és de l’any 888, amb l’acta de dotació de
Santa Maria de Ripoll, com una dotació del comte Guifré i la comtessa
Guinedilda.
Ës
desconeix la dat de consagració d’Obiols però és anterior al 888. Guifré el
Pelós donà el lloc i l’església al monestir ripollenc per tal que aquest
participés en la complexa organització i repoblació de les terres del Berguedà.
El
lloc d’Obiols fou escollit com un dels puntals de la repoblació de es terres
berguedanes , i també com lloc de defensa; al nord de l’església, en una pedra
calcaria, hi ha un sforats, vestigis d’una torre de guaita de fusta i planta
circular.
Al
llarg del segle X s’esmenta sovint Sant Vicenç d’Obiols. L’any 907, en l’acta
de consagració de la veïna església de Sant Martí d’Avià. L’any 921, el comte
Miró confirmava al monestir de Ripoll l’alou d’Obiols. Successives
confirmacions de béns monasterials dels anys 938 i 982 parlen de l’església.
L’any 1101, Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll l’esmenta en una llista, a més
d’altres possessions, per obtenir una
butlla papal del Papa Sergi VI.
En
les visites del bisbe d’Urgell al deganat de Berga, els anys 1312 i 1314 és
confirma la seva categoria de parròquia. Després de la creació del bisbat de
Solsona passa a ser administrador dit Bisbat.
Actualment,
Sant Vicenç d'Obiols és una església de nau única, amb capçalera trapezial,
pràcticament rectangular, i un transsepte baix i poc desenvolupat que crea la
percepció d'una capçalera triple. La seva nau està coberta per una encavallada
de formigó que n'imita la preromànica, de fusta. En canvi, la capçalera i els
braços del transsepte es cobreixen amb voltes de pedra.
A
l'exterior, l'edifici presenta un aspecte esvelt i uns volums nets, sense
elements decoratius. L'aparell constructiu és irregular i varia sensiblement en
cada zona de l'edifici, denotant diverses fases constructives: grans blocs de
pedra ben escairats, carreuons de tosca i pedra sorrenca, i maçoneria de còdols
i morter. A la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls, amb
sengles campanes.
Quant
als accessos, l'església compta amb dues portes d'entrada: un portal romànic
amb arc de mig punt i guardapols a la façana occidental i un altre de modern a
la meridional. A pocs centímetres del darrer es conserva, darrere d'un vidre,
el muntant d'un accés més antic. Les finestres són de formes diverses:
espitlleres d'una sola esqueixada a la capçalera i el braç sud del transsepte,
rectangulars i de mig punt al mur meridional de la nau i cruciforme a la façana
de ponent.
L'espai
interior és igualment sobri i monumental, on destaquen els tres arcs de
ferradura que donen accés a la capçalera i als braços del transsepte. Els arcs
estan construïts amb dovelles regulars i compten amb impostes gruixudes que se
sustenten sobre columnes. El disseny de les columnes és d'una gran senzillesa:
els capitells són cilíndrics, decorats amb motllures i rematats per un àbac
quadrat. Tanmateix, la columna meridional de l'arc triomfal és diferent de la
resta. El seu capitell és troncocònic amb l'àbac quadrat i collarí, amb una
decoració geometritzada a base de figures ametllades sobre tiges. Al mur
oriental del braç sud del transsepte s'observen els vestigis d'un arc de
ferradura cegat pel mur, més petit que la resta.
Al
darrer tram de la nau i adossat a la façana occidental, es troba un cor de
fusta elevat al qual s'hi accedeix per una escala de pedra. Des d'allà
s'accedeix a les cordes de les campanes. L'espai sota el cor és clos per un mur
de pedra i una porta, configurant la sagristia.
Al
voltant de la edificació hi ha un seguit de tombes antropomorfes.
Sant
Vicenç d’Obiols està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.
Considero
que aquesta església és una perla de la diadema de moltes esglésies berguedanes
i val la pena visitar. En les meves recerques he trobat un document molt
explicatiu editat per la Diputació de Barcelona.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada