Amb motiu de la festa de la seva patrona visitàvem
la capella del Remei d’Avià, però ja en les terres limítrofs a la Berga actual.
Moltes persones ens dirien més aviat properes a l’antic terme de la Valldan.
La capella és on abans era situada la masia de cal
Castanyer, ja enderrocada segons consta en l’Inventari del Patrimoni Cultural
d’Avià editat per la Diputació de Barcelona.
Segons dades trobades a internet era una masia de
grans dimensions orientada a migdia. Està estructurada en planta baixa i dos
pisos superiors. Estava feta amb pedres de diverses mides sense treballar
unides amb morter i maó, i després arrebossat. La coberta era a dues aigües amb
teula àrab. Destacava la galeria d'arcs de mig punt dels dos pisos superiors.
La masia no tenia església pròpia; es pensa que es
féu ja al segle XIX. Cal Castanyer ha estat una de les cases més poderoses de
la comarca que arribà a tenir dinou masoveries.
De tot aquest edifici, parlàvem amb el Ramon Minoves,
actual propietari, només de la parcel·la on s’aposentava la masia. Quan li van
vendre la construcció només eren unes runes, unes piles de pedres caigudes a
terra, sense cap estructura, que avalés l’antiga configuració.
És d’admirar el treball realitzat per aquest home
que apreciant el valor, no aquell purament material, de la terra ha sabut construir
un entorn agradable per viure. Ha netejat i polit els voltants, com els que
estimen allò que treballen, lluiten per millorar-lo i mantindré al mateix temps
les tradicions.
El seu treball ha estat recompensat a l’antiga
capella de la casa. Ens narra la història de què l’amo, que per una greu
malaltia de la seva dona, va prometre que si es curava construiria una capella
a l’edifici. Per sort, va ser escoltat i construït el lloc religiós.
Com a curiositat s’accedia des de la mateixa masia
mitjançant una porta, a migjorn a la part superior de l’edifici, que dóna al
cor. Aquest era el lloc des d’on els propietaris escoltaven la cerimònia.
Cercant dades, sobre l’any de la seva construcció,
podien ser les mateixes que la propera font que porta inscrita la data de 1880.
També coincideixen a les anomenades en l’article d’internet sobre l’antiga
masia.
L’edifici és una nau rectangular de petites
dimensions amb volta. Té un absis quadrat que actualment exerceix les funcions
de sagristia.
La teulada és de teula àrab, segurament procedent de
la casa, i damunt la façana hi ha un campanar d’espadanya d’un sol ull amb
campana. La porta també s’obre en aquesta façana orientada a ponent.
L’interior està pintat i extremadament cuidat.
Presideix l’altar una imatge de la verge del Remei. És una reproducció molt encertada
de l’antiga cremada durant la Guerra Civil.
Val la pena després de conèixer molts edificis
religiosos abandonats a la mà de Déu, mai millors dites aquestes paraules,
visitar aquesta capella on conviu la fe i el tenir cura de la història.
Des de fa anys, el mateix Ramon Minoves, promou la
celebració del dia del Remei, convidant a totes les persones que acudeixen a
visitar-la el dia del Remei.
Per molts anys pugui gaudir de la festa i el seu
treball.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada