Una
vegada coneguda la veïna església de Sant Genís les nostres passes s’encaminaren
al santuari de la Mare de Déu. Només travessàvem el cementiri, i visitàvem el
temple.
Poques
són les notícies històriques documentals que han pervingut fins a l’actualitat
d’aquest santuari marià del poble d’Er, que depengué eclesiàsticament de
l’església parroquial de Sant Genís. A l’interior de la capella, encastada a la
paret del cantó nord prop del cancell
d’entrada, es conserva, una llosa amb una inscripció que commemora la
consagració de l’església l’any 930 pel bisbe Radulf d’Urgell. Segons Catalunya
Romànica hi ha diferents interpretacions del significat i dels noms que
apareixen.
Tot
i que la inscripció revela l’antiguitat d’aquesta església, l’edifici actual és
totalment una obra del segle XVIII, i consta d’una sola nau amb un campanar de
torre de base rectangular.
D’altra
banda, aquest santuari conserva una talla romànica de la Mare de Déu, del segle
XII. Com passa sovint com altres marededéus de la Cerdanya, gairebé tots els
testaments dels segles XIII i XIV contenen alguna deixa a favor seu.
A
l’època de la Revolució Francesa, l’any 1793, l’església fou saquejada per un
grup que va extreure del seu interior els ornaments sagrats, els tabernacles i
tota mena d’objectes litúrgics, i els van amuntegar a la plaça del poble. La
marededéu fou salvada per Francesc Vilar i amagada dins el celler de la primera
autoritat municipal fins vinguessin temps millors.
La
nau és de volta apuntada. Està flanquejada per dues capelles incorporades al
segle XVIII igual que el campanar.
Una
particularitat de la nau és la cúpula emmarcada que la recobreix i la claraboia
que li dóna llum.
Damunt
l’altar es conserva la talla de fusta de la Mare de Déu de dimensions petites.
La
marededéu és una imatge romànica bruna, de fusta originalment policroma. De
gran veneració a la comarca, és objecte de romiatges. Segons la tradició, la
imatge hauria estat miraculosament trobada dins d'un arbre, enmig de la neu, en
el lloc on s'alçaria posteriorment l'església.
Segons
la tradició a l'any 1632, i durant una
epidèmia de pesta, un home i un infant asseguraren que havien vist la Verge
acompanyada de quatre àngels amb ciris sortir de l'església i anar cap al
poble; alhora, un altre nen hauria vist la Mare de Déu beneir el poble de Sallagosa,
i l'epidèmia s'hauria estroncat sobtadament.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia.
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada