Visitàvem
el poble de Montmajor i la seva església sota l’advocació de Sant Sadurní.
Del
castell de Montmajor només queden les restes d’una torre circular del segle XI
i una part del fossar que l’envoltava, i també les restes de l’església de Sant
Sadurní de Montmajor, un petit edifici del qual només es conserven unes poques
filades del mur de la nau i que és documentat des de l’any 1050.
El
castell de Montmajor, esmentat ja el 1170, formà part del vescomtat de Berga i
fou propietat del trobador Guillem de Berguedà, que el llegà el 1187 al seu
germà Berenguer. Després de l’extinció del vescomtat, és documentat en poder
del vescomte de Cardona Ramon Folc el 1243, que el cedí a la seva germana
Geralda, abadessa de Valldaura, com a dotació per al monestir, i posteriorment
en poder de Pere de Berga, castlà del castell de Berga; la seva néta, la
comtessa Sibil·la de Pallars, el cedí el 1309 a Jaume II.
En
foren feudataris els Ferrer de Castellet. Martí de Riquer identifica el castell
de Montmajor amb les restes (una torre ben conservada i fonaments de muralles i
l’església) del serrat de Can Sabata, que domina l’antic camí ral de Berga a
Cardona i l’actual població.
El
1907 el rector Climent Camp va sol·licitar al Bisbat de Solsona poder viure
fora de la rectoria de Sant Sadurní del Castell de Montmajor perquè estava en
molt mal estat de conservació i va demanar construir una nova rectoria. Això,
juntament amb el fet que els veïns del nou nucli de Montmajor situat a la zona
dels Plans volien disposar d'un temple més proper, va fer que es demanés de fer
una església nova. El 1911 la nova rectoria ja estava construïda al peu de la
costa i s'hi va començar a construir el nou temple seguint el projecte dels germans
arquitectes Casimir i Esteve Sala i Codinet aprofitant les pedres de l'antiga
església del castell.
El
17 de setembre de 1922 el bisbe de Solsona Valentí Comellas va inaugurar la
nova església. El seu campanar, que es va començar
a construir posteriorment, es va culminar el 1950. També s'hi va traslladar el
cementiri de la parròquia. Entre el 1911 i el 1922 es van
celebrar misses en una sala de la rectoria que servia com a oratori. El pressupost de la nova església
fou de 10.000 pessetes.
Església d'una sola nau amb capelles laterals a mode de transsepte, amb el presbiteri a tramuntana formant un absis poligonal.
La
façana està situada a migdia i l’entrada és una porta amb llinda amb una
motllura que dibuixa un arc apuntat i una rosassa amb quatre lòbuls.
Té
un campanar amb la forma d'una torre amb la planta quadrada adossada a la banda
occidental i a l'est de l'església hi ha la rectoria. Una volta d'aresta
cobreix la nau interior.
El
parament és de grans carreus de pedra units amb morter. És una construcció
eclèctica de tipus historicista.
L'interior
és totalment enguixat i cobert amb volta de creueria. La coberta exterior, a
dues aigües de teula àrab.
A
les capelles laterals conserva els retaules: el retaule de Sant Esteve del
Pujol de Planés, renaixentista, i el de la Mare de Déu del Roser del Pujol de
Planés, barroc. també la imatge de la Dolorosa que estava a al retaule major de
l'antiga església del Sant Sadurní del Castell de Montmajor i una imatge de
Sant Llop de la mateixa església
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada