Visitàvem
en un dia rúfol (així les emboirades fotografies) l’església de Sant Pere de la
Llobera.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: del
llatí lŭparĭa, mat. sign. Segurament cau o lloc de llops.
Va
ser consagrada el 1037, havent estat dotada per de Bonfill de Sanç, senyor de
Llobera i la seva muller Amaltruda, germana del bisbe d'Urgell sant Eribau. És
esmentada, però, ja un anys abans, el 9 d’agost de 1036, al testament d’un tal
Riquer, pel qual repartia el seus béns mobles entre els clergues i l’església
de Sant Pere de la Llobera d’una part, i Maier de l’altra. Al mateix temps
donava a la mateixa esgésia un alou de Llobera i la seva “frabega”.
L’any
1042 esportà a terme la publicació sacramental del testament de Bonfill de
Sanç, el testador hi establia, entre altres disposicions, que la seva muller
Amaltruda havia d’ésser mestressa d’un alou i una vila de Llobera mentre
visqués.
El
1072 Em fa el seu testament amb algunes donacions a Sant Pere. Cal esmentar
també el document del 28 de gener de 1087 pel qual Humbert Guitard i Ermessenda
donen a Santa Maria de Solsona un alou que tenien a Llobera, amb els cementiris
i els drets que tenien sobre Sant Pere.
Es
conserven diversos capbreus des del segle XIV. En el capbreu parroquial del
segle XIV ens apareix la parròquia ja totalment estructurada i les seves
sufragànies. El 1897 són suprimides les sufragànies i s'hi incorporà amb la
categoria d'església d'ajuda la de Sant Pere de Peracamps.
L’església
parroquial de Sant Pere de Llobera en el decurs dels anys ha sofert múltiples
renovacions i ampliacions de manera que el que avui es conserva de l’edifici
original és mínim. Té un robust campanar de torre, quadrat.
Romanen,
però, dos elements escultòrics aprofitats per tancar l'absis: una finestra i un
òcul. La finestra és d'arc monolític de mig punt decorat en el mateix i en els
muntants. Els motius són una creu inscrita en un cercle rebaixat; entrellaçat
de lòbuls present a altres llocs de Catalunya, una estrella de vuit puntes
inscrita en un quadrat. Tres cercles més presenten un motiu floral de quatre
pètals, una flor de vuit pètals i una palmeta apaïsada. També hi ha línies en
ziga-zaga, escacat, dents de serra. Sobresurten els tres caps simètrics a
l'intradós de l'arc. L'òcul és un monòlit amb cornisa amb decoracions
asimètriques on figuren dos àngels i motius geomètric-vegetals.
El
conjunt es pot datar al segle XIII. En cap cas sembla anterior a mitjan segle
XII.
Al
Museu Diocesà de Solsona es conserva una magnífica ossera del mercader Bartomeu
de Llobera, mort el 1440, que dóna fe de la qualitat que assoliren els
escultors solsonins de l’època.
Sant Pere de Llobera és l'església parroquial de Llobera, a la comarca del
Solsonès. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic
Català.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada