Voltant
per la Cerdanya, en moltes ocasions els nostres ulls s’havien fixat en aquesta
bonica església, situada en un veral de la carretera venint de Puigcerdà.
En
la nostra consulta el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: desconeguda.
Cal deixar anar la proposada per Montoliu Noms fluv. 18, del llatí de aquis, que topa amb serioses
dificultats fonètiques i sintàctiques. Das té tot l'aspecte d'esser
d'origen pre-romà.
S'estén
al vessant NW de la Tosa d’Alp, dita ací la Tosa de Das, des del cim on
coincideix amb els termes cerdans d’Alp i Urús i amb el de Bagà (Berguedà),
fins a la plana, on transcorre el Segre.
Das
és documentat al segle X: Adaç i Adaz . Posteriorment formà part
de la baronia d’Urtx, que posseïren els Urtx fins que el 1316 fou adquirida pel
rei.
El
poble de Das, (l’antic nom segons fonètica local és Adàs) tenia 86 h el 2001,
és situat a 1 219 m d’altitud, al faldar de la muntanya i de cara a l’extensa
plana conreada. El nucli vell de la població, més la zona de xalets i
apartaments, constitueixen un centre d’estiueig.
L'ermita
de Santa Bàrbara és a la sortida del nucli de Das a l’antiga carretera que
connectava aquest nucli amb el d’Urús. Al municipi de Das hi havia antigues
explotacions mineres de lignit al nucli de Sanavastre, primer en galeria i
posteriorment a cel obert; i de manganès en galeria a la zona de Coma Oriola a
la muntanya de la Tossa. La mineria va ser al llarg del segle XX una activitat
econòmica important en el municipi i testimoni d’aquesta és l’existència de la capella
de Santa Bàrbara, patrona dels miners.
Edifici
d'una sola nau amb sostre de fusta i l'altar en hemicicle. A cada costat de
l'altar s'obre una petita finestra de mig punt, així com als costats de la porta
i una damunt.
Totes
les obertures estan emmarcades amb dovelles fetes de roca calcària. La façana
és rematada per un campanar d'espadanya fet de maó massís on es troba la
campana. A sobre de la porta es troba un ull de bou.
El
material constructiu és pedra local calcària disposada de forma irregular sobre
un sòcol fet de grans carreus de calcària vermella de la zona. Excepte la
façana tot l’edifici està arrebossat.
La
inscripció que hi ha a la porta, sobre llosa calcària de color vermell, indica
la data de 1902, per la qual cosa hom creu que aquesta ha de ser la data de la
seva construcció o de la darrera remodelació.
Santa
Bàrbara de Das és un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada