SANT JULIÀ D’AGE. PUIGCERDÀ. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Visitàvem el poble d’Age i fotografiàvem la seva església sota l’advocació de Sant Julià. La imatge d’aquest poble ens va cridar força l’atenció i malgrat les dades trobades em queda el regust de que hi ha més a veure. Potser un castell un palau o una fortificació però en aquesta ocasió parlàrem de l’església de Sant Julià i el poble.

 

Poble (133 h. 2009/1170 m. alt.) és situat a la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d’1 km del límit amb l’Alta Cerdanya, frontera francoespanyola.  

El nucli antic d'Age (abans Aja) és molt compacte i en destaquen els seus carrers molt estrets, que van a parar a la plaça central, on hi trobem l'església parroquial.

 

Actualment, Age ha crescut molt degut a les urbanitzacions que, malgrat tot, han conservat l'estètica pirinenca del poble. Age va pertànyer fins l'any 1.969 al municipi de Vilallobent, moment a partir del qual va a passar a formar part de Puigcerdà. 

En la nostra consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna la següent definició.: Com a Age no ens fa cap informació però amb el nom antic d’Aja ens diu.: desconeguda. En els documents antics surten aquestes formes del nom: Aginnum, a. 982 (Abadal CC, ii, 172); Aginis, a. 1027; Age, a. 1194; Agia, segles XIII-XIV; Haja, a. 1391; Aya, segle XV (Botet Geogr. Gir. 925). Es possible que sia germà del basc Aya, nom d'una vila de Guipúscoa. Podria relacionar-se amb el cèlt. Aginnum, nom antic de l'actual ciutat francesa per Agen (cfr. Holder Altcelt. i, 58). Coromines s'inclina a un ètim Agĭnum, probablement cèltic; Guiter prefereix l'origen basc a base del sufix -egia (cf. «Bulletin Philologique et Historique», 1961, p. 340). La forma aguda Ajà, que posen Alsius-Pujol Nom. 239 i l'Enciclopèdia Espasa, és equivocada. 

 

Guifré el Pilós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia.  

L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic. A llevant, al lloc de l'antic presbiteri, s'hi va fer una ampliació l'any 1791, com ho indica la dovella central del portal, modificant completament la planta de l'edifici i invertint l'ordre direccional d'oest a est.  

Com moltes esglésies romàniques ceretanes, al mur de ponent hi té un campanar de paret o d'espadanya amb dues obertures, de la mateixa amplada que el mur, però la casa del costat hi queda totalment adossada. A l'aparell dels murs es veuen elements de l'antic edifici romànic: murs en espina de peix o "opus spicatum". A les cares nord i sud hi ha capelles afegides. És versemblant que la pabordia estigués unida a l'església i la porta d'entrada a la paret meridional.  

Un retaule de la Mare de Déu de la Mercè presideix el presbiteri.  

El nucli d'Age es troba a mig camí, entre Puigcerdà i Vilallobent, connectat per una carretera, que s'estreny molt en alguns punts, com al seu pas pel conegut pont de la Granota, a prop del Mas Florensa. 

No ho dubte cada racó una nova visió del nostre poble. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.