Amb
motiu de les Jornades Càtares visitàvem el poble de Castellbó i fotografiàvem
la seva col·legiata sota l’advocació de Santa Maria.
Castellbò
és un poble (93h. 2009) situat a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de
Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò,
damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
La
vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre ls segles X i
XII, estava densament poblada; si més no, s’hi documenten un gran nombre de
viles i “vilullas”, la major part de
les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que
integraven la vall al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó
en la redacció del Spill de totes les
coses del Vescomtat de Castellbó, redactat l’any 1519.
La
primera menció de la vall de
Castellbò és de l’any 941, en una venda
de dos canemars situats a la vall de Castro
Leonis. El nom de Castell-lleó no pareix en la documentació fins el
principi del segle XII; l’any 1105 hi ha documentada una donació a Santa Maria
de la Seu d’Urgell d’un alou situat a Castro-leonis.
La derivació lingüística a Castro
Bono, que comença a aparèixer al principi del segle XI – així en un
document del 1015 hom es refereix a la vall amb la denominació de Castello Bono-,
ha estat explicada com una corrupció lingüística.
La
vila de Castellbó és esmentada, indirectament, com a límit de terres situades a
la vall, en documents del 1002 i el 1016. L’any 1196 el vescomte Arnau la dotà
d’unes àmplies franquícies que forn confirmades en anys posteriors, 1268, 1278
i 1302 pels comtes de Foix-vescomtes de Castellbò. L’any 1378 la comanda de
Susterris hi tenia establerts 33 homes propis.
L'esment
més antic de la parròquia de Castellbò, que no figura a l'acta de consagració
de la catedral de la Seu d'Urgell, data de 1233, tot i que se sap que
anteriorment el vescomte Arnau ja n'havia expulsat el rector.
L’església
de Santa Maria de Castellbò consta, l’any 1312 i 1314, en la relació
d’esglésies del bisbat d’Urgell visitades pels delegats de l’arquebisbe de
Tarragona. També apareix en el llibre de la dècima de la diòcesi del 1391, dins
el deganat de l’Urgellet.
L'any
1436, amb la supressió del monestir de Santa Cecília d'Elins el papa Eugeni IV
creava la col·legiata de Castellbò amb les rendes d'aquell cenobi. L’any 1575
Santa Maria tenia, a més de l’altar principal, onze altars. La col·legiata
perviuria com a tal fins al segle XIX, moment en què s'extingiria l'any 1851, i
l'església tornaria a ser parroquial d'aleshores ençà.
Es
tracta d'una església de grans proporcions, d'una sola nau i tres absis a la
capçalera. En aquest edifici es distingeixen clarament les diferents etapes
constructives. Els tres absis són d'estil romànic, mentre que la nau ha estat
modificada per capelles i restauracions de les voltes primitives. A la façana
es troben els vestigis gòtics més rellevants.
La
portada és d'arcs apuntats en degradació, amb dues columnes per banda amb
capitells de fulles llises que sostenen les arquivoltes. Destaca el treball de
forja de la porta, de tradició romànica.
A
la nau s'obren set capelles laterals, tres a llevant i quatre a ponent, a
través d'arcs apuntats. Les dues capelles adjacents al presbiteri són de planta
semicircular, visibles des de l'exterior, i aporten a la planta de la capçalera
un aspecte trilobulat. El conjunt presenta un cos afegit a l'extrem meridional
de la nau, projectat a una alçada considerable, que acull les campanes de la
col·legiata en tres ulls que s'obren al nivell superior, i coronat per un
campanar d'espadanya de tres ulls.
L'església
col·legiata de Castellbò ha estat restaurada en diverses ocasions. A mitjans
del segle XX es va fer una intervenció que va donar a l'interior un cert aire
neo-modernista. En la dècada dels seixanta el bisbat d'Urgell va haver de fer
una actuació d'urgència per assegurar l'estabilitat de l'edifici. El 1996 es va
haver de reforçar un mur lateral.
Santa
Maria de Castellbò és una antiga col·legiata,
actualment església parroquial de Castellbò,
protegida com a bé cultural d'interès
local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada