Fa
temps visitàvem la vila de Peramola i fèiem un apunt de la església de Sant Miquel “vella”, ara
repassant fotografies em surten unes de la nova església sota la mateixa advocació
i vull fer una nota sobre ella.
La
vila de Peramola, que tenia 271 h el 2001, és situada a 566 m d’altitud, a
l’esquerra del barranc de Peramola, que separa les serres de Sant Honorat i de
Sant Marc, al peu d’aquestes. Hi destaquen el carrer Major, el Carrer Nou, el
de l’Església, el del Raval, el Carreró i el carrer de la Poca Farina, on hi ha
la capella de Sant Joan.
En
la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
del llatí pĕtra mŏla, ‘pedra esmoladora’. Però l’Enciclopèdia Catalana ens
diu.: El topònim de Peramola amb tota evidència es refereix a l’alta mola de
pedra que es dreça rere la població, la mola de Sant Honorat, de conglomerats.
Particularment no sé a qui donar la raó quan les dos són raonables.
El
lloc de Peramola és documentat des de l'any 1026. La població apareix esmentada
en dues ocasions com a límit del terme castral de Gavarra els anys 1088 i 1095.
L'indret fou patrimoni de la família Peramola, que esdevingueren barons al
segle XV.
Sant
Miquel de Peramola Nou és la nova església parroquial al segle XVIII va
substituir la vella església romànica de Sant Miquel de Peramola Vell,
actualment la capella del cementiri.
L'església
té tres naus, capçalera rectangular cap al nord, dues capelles als peus i un
petit transsepte coronat per una cúpula semiesfèrica.
El
temple presenta tres etapes constructives ben diferenciades. La part més antiga
és del segle XIV correspon a les dues capelles de sota del cor, als peus de
l'església i el darrer tram de les naus laterals.
Inicialment
l'orientació de l'església era diferent a l'actual. S'hi accedia pel mur
meridional i segurament la capçalera era al mur de llevant. Aquest accés,
portal d'arc de mig punt adovellat, es manté encara al carrer de l'Església. A
les dovelles d'un dels arcs de les capelles hi ha els dos escuts dels Peramola.
També hi és present l'escut dels Desbrull, successors dels Peramola.
A
finals del segle XVI s'eixamplà l'edifici i es creà una capçalera orientada al
nord i les tres naus cobertes amb volta de nervis sobre arcs apuntats.
La
tercera fase constructiva fou a finals del segle XVII. Es construeix a la
capçalera del temple, formada per un transsepte i un presbiteri de planta
rectangular. La coberta és semicircular amb llunetes i cúpula semiesfèrica amb
una lluerna, sostinguda per arcs de punt. L'alçada de la cúpula escurça la
concepció longitudinal del temple i dóna una major rellevància al presbiteri,
d'arc amb l'estètica barroca. A l'extrem de ponent del transsepte presenta una porta
rectangular amb la data 1697.
El
conjunt és cobert exteriorment per una teulada a doble vessant. A la façana de
llevant hi ha un campanar de torre de secció quadrangular, amb quatre finestres
allargades, un rellotge i és coronat per una coberta plana.
Un
element rellevant de l'església de Sant Miquel és la llosa sepulcral d'estil
gòtic, esculpida cap a 1430, d'un dels darrers barons de la nissaga dels
Peramola.
L’església
de Sant Miquel “nou” de Peramola està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada