Visitàvem
l’església de Sant Pere Màrtir (antigament Santa Maria) en un entorn
privilegiat al costat de l’Hostal Nou i en una aparença força moderna.
Buscant dades em sorprèn trobar-ne a Catalunya Romànica i llegint la història ens confirma la seva existència en època medieval.
La
primera notícia que se’n té l’ aporta un document de l’any 1067, pel que
Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps
amb l’església de Santa Maria. És esmentada novament l’any 1072, al testament
d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda
era senyora de Perecamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria. Uns
anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill
d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del
castell de Peracamps, amb la meitat de l’església de Santa Maria. Al seu
testament del 27 d’agots de 1089, Amaltruda refermà la condició feta l’any 1067
al seu fill Arnau, ja esmentada; i al seu torn aquest, al seu testament de
1091, refermava la donació que havia fet a la canònica de la Seu, tot
puntualitzant que l’alou de Peracamps havia estat comprat pels seus pares –
Bonfill de Sanç i Amaltruda – a Ramon de Sanç - germà de Bonfill- i a
Guinedell, juntament amb la meitat de l’església de Santa Maria.
Al
final del segle XVIII apareix com annexa de la parroquial de Torredenegó.
L’edifici
original es trobava en un replà situat a 200 m. de la cara de migjorn del
castell o torre del mateix lloc; però l’any 1909 fou molt refet. Segons
testimoni de C.A. Torras, l’any 1922, de la construcció antiga n’hi havia “sols fragments en la sagristia”.
El
1896 el bisbe Ramon Riu i Cabanes creà una nova parròquia al voltant de Sant
Pere Màrtir de Peracamps (antigament Santa Maria). Aquesta nova parròquia va
tenir pocs anys de vida, primerament per causa de la guerra del 1936 i després
perquè l'entorn de Peracamps, vers als anys 40, no tenia gaires masies. El
bisbe doctor Valentí Comellas i els propietaris, després d'algunes discussions,
acordaren fer una nova església prop de la carretera de Solsona a Torà, on s'hi
edificà alguna casa nova prop del Vell Hostal Nou. Era rector Mn. Àngel
Viladrich. La raó del canvi, doncs, fou la destrucció de l'antiga església, les
millors condicions d'accés per a la majoria de feligresos i la comoditat del
rector, el fet d'estar al costat de l'Escola Nacional.
Els
plànols de la nova església i la casa rectoral són de l'arquitecte diocesà
Isidre Puig i Boada. Es va presentar a Madrid a la "Junta Nacional de
Reconstrucción de templos Parroquiales" per tal d'obtenir una subvenció,
que acabà sent de 80.000 ptes. El terreny fou cedit gratuïtament per Domènec
Roure i Riu, de la casa Palet. També el propietari de davant l'església es
comprometé a no edificar-hi al davant. Les obres, iniciades l'octubre de 1943,
s'acabaren el mateix mes de 1945.
A
l'exterior, a la dreta de l'entrada hi ha un campanar rectangular amb sostre de
quatre vessants. Té quatre obertures dovellades amb un arc de mig punt.
A
l'esquerra de l'entrada hi ha un edifici hexagonal adossat al temple. Hi ha una
obertura adovellada a cadascuna de les cares d'aquest edifici adossat. Són
també obertures adovellades i d'arc de mig punt.
L'entrada
de l'església presenta un porxo amb coberta de dos vessants i arcada de mig
punt. La gran majoria d'arcades de mig punt d'aquest edifici estan fetes amb
totxo.
L'any
1973 s'hi instal·là el retaule major de Sant Martí, procedent de la parròquia
de Llanera. S'ha perdut el pedestal i la predel·la però la resta és en bon
estat de conservació. El realitzà Joan Grau entorn de l'any 1651.
Sant Pere Màrtir és l'església parroquial de Peracamps, i està inclosa
en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Quants
canvis en la vida dels edificis i també en la de les persones.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada