De
la nostra recerca per terres andorranes encara ens queden algunes esglésies per
comentar. Una d’elles és la de Sant Pere Màrtir situada en la parròquia de les
Escaldes-Engordany.
Malgrat
les Escaldes i Engordany van unir-se ja en època medieval no va ser fins l’any
1978 que van formar la setena parròquia andorrana i la segona en població.
Actualment podrien dir que formen un tot amb Andorra la Vella. En l’antiga
carretera que comunicava ambdues poblacions s’han establert tota un seguit de
botigues, centres comercials i edificis de
pisos que les han unit els dos
termes. Sense uns límits ben definits (pel que fa a l’ampli de l’antic terme,
resta ben delimitada en canvi el sector urbà i forma un continu les tres poblacions:
Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany.
La
nova parròquia (16861 h. 2009) comprèn, a més de les poblacions titulars, els
barris més pròxims (al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella), que
ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són: els Vilars d’Engordany,
Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües.
En
la consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll en de cercar els dos noms.:
Escaldes de Caldes fen referencia a les fonts d’aigües termals del seu subsòl.
Engordany.: Probablement del cognom llatí Gordiani, amb la partícula En anteposada.
L’edifici
religiós es ben visible situat en la mateixa avinguda Carlemany. Tant en sortir
en direcció a Envalira com venint d’Encamp sorprèn la seva moderna construcció.
En a nostra recerca per diferent llocs trobem aquesta ressenya:
Església
parroquial construïda entre els anys 1956 i 1981 seguint el corrent de
l’arquitectura de granit i amb unes línies estilístiques que es poden definir
d’estil neoromànic. Es tracta d’un edifici de planta basilical amb una nau
central, dues laterals, un absis de planta semicircular i una torre campanar de
planta quadrada. Les formes i les decoracions exteriors estan inspirades en
models del romànic llombard; el campanar té quatre pisos amb arcuacions
llombardes i finestres que creixen en nombre i alçada, i coberta a quatre
vessants. Les finestres de la nau tenen vitralls emplomats.
Als
peus de la nau disposa d’un porxo amb arcs de mig punt. A l’interior les tres
naus estan dividides en cinc trams per arcs perpanys sobre columnes amb
capitells sense esculpir. A cada tram correspon una petita capella lateral
coberta amb volta de canó amb dos òculs cadascuna. Les voltes de la nau central
són de falsa creueria i les de les naus laterals amb quart de volta o volta
catalana, mentre que l’absis està cobert amb un quart d’esfera.
S’hi
conserva l’altar barroc de l’antiga església de Sant Pere Màrtir i el retaule
gòtic de Sant Romà dels Vilars, i a més està decorada amb una sèrie de pintures
de factura contemporània.
Com
sempre diem val la pena visitar Andorra i deambular pels seus carrers i allargant-se
un xic més visitar les seves parròquies i poblacions. No us penedireu.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada