SANT VICENÇ DELS BANYS. PONT DEL BAR. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Anàvem en direcció a la Seu i van veure la petita capella situada en l’establiment dels Banys de Sant Vicenç. Una vegada estacionats davant del balneari visitàvem l’edifici religiós i fèiem les oportunes fotografies.

 

Als Banys de Sant Vicenç (7 h. 2007) està compost pel balneari, que dóna nom al poble, la caseria i la capella, a la vorera dreta del Segre. El seu nom ja indica que la presència d’aigües termals és coneguda des de fa temps. El document més antic que en parla data de l’any 965.  

Els Pal, propietaris d’un hostal, van adquirir els drets sobre els brolladors i el 1775 el van transformar en balneari. El 1870 Antoni Pal i Solé va ampliar les instal·lacions amb un nou edifici, que durant la Guerra Civil va ser confiscat i utilitzat com a hospital, i finalment destruït per les bombes. Aquest nou edifici, d'arquitectura vuitcentista, era un bon exemple d'implantació en el terreny, amb 4 plantes per damunt i 4 per sota el nivell de la carretera. Una encertada composició de forats i una galeria correguda donen un aspecte auster i compacte a l'edifici actualment molt deteriorat i abandonat.

El balneari va tornar a l’antic edifici, que s’ha anat modernitzant amb equipaments de termalisme i que avui és també un acollidor hotel.  

Les aigües són sulfurades càlciques i silicatades, brollen a 42°C i són molt indicades per a combatre el reumatisme i les malalties de la pell, leucorrees, endometritis i clor-anèmies.  

Al costat del balneari es va instal·lar a començaments de segle la capella de la Mare de Déu del Remei. Ens estranya les dues nomenclatures: del Remei i de Sant Vicenç. Potser en alguna reforma va canviar-se l’advocació de la capella o persisteixen les dues. o potser la capella del Remei és situada en el nou i abandonat establiment i en tornar al vell va construir-se la dedicada a Sant Vicenç. Si alguna persona ens sap aclarir la dubte li agrairem molt. 

Edifici religiós d'una nau rectangular, coberta en part amb volta de canó i creueria. A l'exterior coberta a dues aigües i amb teules. Construcció rústega amb pedres sense fer filades. Segons dades de Viquipèdia és una obra popular dels segles XVII – XIX.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.