Visitàvem
el poble d’Arfa cridant-nos l’atenció el campanar de la seva església sota
l’advocació de Sant Serni.
Arfa
és un poble (171 h.2009/ 668 m. alt) situat damunt un petit esperó rocós al peu
de la serra de la Freita. Arfa va tenir ajuntament propi fins a l'any 1968/9,
en què va ser annexionat al municipi de Ribera d'Urgellet.
En
la nostra consulta etimològica tenim dos definicions amb el mateix significat
final: Mencionada en l'acta de
consagració de la Catedral d'Urgell com Assoa/que que, segons Joan Coromines,
prové del basc asu-a que significa esbarzer, bardissa. Més tard és citat com
Asfa i en els pariatges d'Andorra com Rocha de Asfa. Segons
el diccionari Alcover-Moll.: de Assoa (així apareix escrit en l'Acte cons. Seu
U.), d'origen probablement ibèric segons Meyer-Lübke (BDC, xi, 8), i segurament
basc segons Coromines Est. 85. Pel que fa al topònim sembla de general acceptació
la seva procedència d’esbarzer i/o bardissa; pensem que caldria cercar altres
possibles significats atès que ens trobem en un indret extremament fèrtil.
La primera constància documental d'Arfa data de
l'any 839, a l'acta de consagració de la Catedral d'Urgell.
Arfa va néixer gràcies a la seva estratègica
ubicació damunt una elevació rocosa sobre el Segre, dominant un dels camins que
comunicaven la Seu amb el sud del Comtat d'Urgell.
A l'Edat Mitjana, comtes i bisbes d'Urgell es van disputar el control de l'anomenada muntanyola o penya d'Arfa, on a principis del segle XIII es rehabilità una antiga fortalesa o torre, el Castell Genís, que ja existia al punt més alt del pujol. Finalment, el Capítol Catedralici d'Urgell aconsegueix el control d'Arfa fins al segle XIX quan, amb la desamortització, va passar a mans dels seus vilatans. L'any 1786/7 un terratrèmol va malmetre tant el Castell Genís que un any després es va haver d'enderrocar totalment. Les cases del poble es van anar distribuint en forma circular al voltant del castell, probablement formant en el seu dia una vila closa de caràcter defensiu.
Els segles XVI i XVII Arfa apareix esmentada en
diferents documents com a cau i lloc d'origen de bandolers.
L’església parroquial de Sant Sadurní (Serni) abans
separada del nucli antic d'Arfa, ja que fou construïda al segle XII enmig dels
camps. Actualment en el nucli de la plaça Major, és on aixeca el temple.
Església d'una nau rectangular, coberta amb volta de canó. Construcció rústega
de pedres sense fer filades. El temple ha patit diverses modificacions i/o
reformes, una de les quals l'any 1666, com encara consta en una inscripció a l'arc
d'entrada. En actualitat el transformat edifici és de planta de creu llatina,
absis rectangular i capelles rectangulars formant creuer.
Sobre la capella de migdia s'aixeca el campanar,
octogonal en la part superior, construït el 1707; i que és un dels trets més
característics d'Arfa. Segons la tradició, fou sufragat per un vilatà que
s'havia enriquit en les guerres dels Països Baixos. El rellotge del campanar,
del 1816, fou fet per un rellotger d'Ordino.
En l’interior es conserva una imatge de sant Miquel
de tradició gòtica i d'estil popular. El 1936 es perdé un retaule barroc molt
espectacular.
Sant
Serni d’Arfa està declarada com a Bé Cultural d’Interès Local.
La
venda de les apreciades cireres d'Arfa al mercat setmanal de la Seu va ser
durant força temps una important font d'ingressos pels seus habitants.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada